Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia                                          i, si fos de la mar, una xarxa.        ...

                   A en Jaume Elias Estupor il·luminat dels rostres de color rosa, alegre ingenuïtat del límit de cada cosa. L'a...

El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb més de quatre compromesos ...

No invoco els espectres, només vull deixar l'aire tacat de tendresa, perquè demà s'enverinin tots aquells que vinguin a respirar...

Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut d...

No oblidis mai qui porta la pluja des de llunyanes mars, en sacs de pell de cabra bruns: és la Lluna, quan canvia i repara els danys de l...

Hom prediu la fi del món, de Calcuta fins a Atlanta. Aquells pobles disposats passaran d'un bot el tràngol, i a la Vall de Josafat, ...

Som hereus d'una existència que ens ha fet creure en déus desemparats i monstres que no existeixen. Clara Fontanet Abrines, dins,...

Del raig de llum d'un gran instant treure poemes Sentir el metall que al cor batega Rose Ausländer. Compto els estels dels meus...

Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa...

Un gran arbre vermell és damunt la comella al bell cim del camí. La divina tardor l'ha tot ell inflamat de la seva encesor perquè ra...

Quins missatges frustrats ens omplen els ulls. Aterreix la por de tants esbarzers. Les punxes s'arrapen a les mans, petits martiris; fl...

Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els san...

La terra em fa un senyal secret i diu adeu Jo li responc a reveure Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots.  1997

Al bressolet del cor gronxeu il·lusions; que cap remor cruel no els trenqui la dormida; vetlleu llurs somnis blaus pletòrics de cançons, ...

Aquest antic carrer amb la palmera, aire senyorial com d'havanera. ¿Algú sap, en passar, que en aquesta terra jagué el cos d'...

Només es compon de dos plecs laterals; però han d'abraçar el coll doblement i fixar-se al davant mitjançant una agulla. També s'...

De fet, en tot poema s'hi contenen dues experiències musicals diferents. La memòria del so i el so que encara no ha entrat a ...

L' enciclopèdia del bosc pertany a un període anterior de la vida de Llull, en relació a l' enciclopèdia de l'escala . F...

Dins de la UE, el català té l'estatus de llengua regional , tot i ser coneguda per onze milions d'europeus en territoris de tres...

Ens fa véncer la por                                aprofundeix ens fa lliures per decidir                                 corregeix...

Deixeu-me que us digui una cosa. Soc català.  Avui, una província d'Espanya.  Però, què va ser Catalunya? Catalunya va ser la naci...

Sota l'esvelt campanar poligonal, a la ciutat del nostre extrem llevant, sentim encara, ben arran de la mar, bellament als llavis ...

Penso que, en certa manera, la pel·lícula és la història d'una amistat. I, potser, l'únic que he tret en clar del que, en princi...

Vui esguardar la flama ponentina, vui odorar les pàl·lides sentors; i cantaré l'anyada que declina ara que estic alliberat d'...

Recuperant sentiments que existeixen en nivells diferents de realitat, el que esperava trobar-me, m'estava esperant. Ester Fenoll...

Pot ser l'aigua aquest excés de cel inclinat sobre la terra, que s'hi plega com es fonen el cos i l'ànima en l'últim foc...

Teresa Grau Ros

Afortunadament, se'ns ha conservat bona part de la poesia llatina, igual que de la grega, amb els seus versos i, cosa més important...

Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent.       I...