El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aque...

Perquè si la rama sensible s'ajunta amb el nostre murmuri divers, les rels bé penetren al llac invisible de l'aigua que en cercl...

I per al desig ens oreja el bres de les fulles, arreu sospirant, que en lloc d'encaurar-nos ens dona l'enveja de proes i d'a...

Serens al favor o a la injúria del temps, us regala del dia el delit, i en fi de vesprada sou alta boscúria amb gran penjarella dels llu...

Oh guaites de veles i d'ones, lleials a les cases i al patri costum, als braços, encara, divines corones, i, al seny, esperances neg...

Avui, món enllà de ma estada, somio l'arbreda de l'or lliscadís, amb trèmules tofes de verda estelada, amb fosca i finestres, es...

Ocells, infinita nació que juga, amorosa, lladre, feta d'aire i foc, tan àgil fins veure la Fosca feixuga que envolta i apaga la ima...

Oh feixos de branques sonores, tot l'any amb la fressa de vius cascavells, car fins quan arriben gelades aurores us feu fonedissos d...

I, oh fulles, oh fulles del plàtan, talment cadascuna més gran que la mà! Quan ve la revolta dels vents que us rebaten amb folls i poete...

Oh fulles del plàtan, oh tendra naixó quan l'anyada sospira i reviu, rogents quan es colga l'octubre en la cendra, parentes del ...

Oh frondes que us féreu sagrades temps ha vora l'aigua de trenes d'argent! Avui ja propícies a un riu de gentades veieu amb dese...

Oh soques lleument colorides, a penes tocades per marca senil, columnes lletoses no mai envilides, i amb tons de mudances d'un dia d...

Temps era, bells arbres, temps era que em dúieu en festa devora la llar, oh honor de la Rambla, l'antiga riera de totes les viles qu...

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el...

En Mateo diu “Entrem-hi, és un pub que s’ha de veure, sempre hi ha algú que recita o que canta en un racó”. A la resta ens fa una ma...

Passen les tres estajons, hivern, primavera i estiu. Tu esperes lo tou moment, només tres mesos de vida. En l'ària perfums ...

Arços i grèvol, oculta neu, prim aire de tramuntana. Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. XX Salvador Espriu. Poe...

Les llibreries catalanes sempre han estat molt més que un comerç de proximitat.  En efecte, es pot ben dir que la xarxa que conforme...

Plou, els poetes surten a plegar els cargols de les metàfores. Manel Alonso i Català. Les hores rehabilitades , 2002

Saps què? T'estimo. I entre el sol i la lluna, un espai verge ens guarda la flama de l'estrofa més pura. Montserrat Altarrib...

                Al Txistu Acariciaves la pluja negant de cristalls el riu del teu cos. Acariciaves la pluja, agosarat ludòpata de ...

És molt difícil de trobar qui comprengui la nostra llengua. Però tots, en mira-te, provaran d'escoltar-nos. Salvador Espriu. ...

Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de la participa...

Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules se...

Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar, que ja és temps de creure un altre cop en la puresa i de repintar les cases amb colors alegre...

El sol de tarda brilla amb més lluïssor per compensar les ombres més profundes; núvols inflats llisquen lentament com si hagueren de trav...

Camina amb passos lents pel corredor de sostres alts. Em mostra l'escriptori com qui, devot, em presenta la vida: estança austera am...

No em miris, que no sóc res i el teu mirar em neguiteja; si em mires, posa en els ulls cortines d'alba primera. 11 juny 1943 Cl...

Com un gran ram de roses blanques el teu record que m'acompanya, de tanta llum et soc deutor que em sobra espai i em sobra tarda, to...

Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda! Tot el món es diria incorporal. El senyal de les coses es trasmuda: és més subtil l'oreig, l...