Quan la rosada de la nit mullà totes les coses dins mon jardí, no prou florit, i el març marceja i dins el pit la inquietud ha deixat r...

Ni carn ni vins ni aigua, ni jovenesa ja, ni feneria... Ni dol ni enyorament a dins ma via, i el cor xalest, vessant de plenitud. Mari...

      (Jardí de presbiteri a Nuremberg) Un núvol blanc pel cel camina i l'últim raig del sol ponent pinta la poma i f...

Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia, fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc, i el món d'una edat nova, incons...

Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre son ritme; una calrada bullenta vaig sentir; l'esglai que sentiria la bergantella tendra ...

Llavores un misteri per mi se va descloure, torbant la fonda calma del cor adolescent: entrà una joveneta amb el cabell a lloure, que un ...

L'hort m'oferí refugi, dosser la verda branca del taronger; en l'herba me vaig tombar; l'eixam d'insectes, com espur...

                              An en Josep Carner Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa... Ja coneixeu la vila d'ombrívols carr...

Dins magnòlies ens vam perdre, sota mil constel·lacions rèiem. Gràcies a això mai ningú ens prendrà el que vam ser. Maria Coma

Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda, m'apar veure't als braços d'Alcides gegantí que per guardar sa filla del seu cost...

"La biblioteca és la més democràtica de les institucions, perquè ningú en absolut pot dir-nos què llegir, ni quan, ni com" ...

Torna l'enyorament d'aquella terra       de pomeres i prats, oliveres al flanc de blanes comes       i d'altes claredats en ...

Qualque cosa resta encara dels estius tan enyorats, qualque cosa que es renova amb dolcesa sempre igual. La claror dematinera que és da...

Oh vosaltres, pressentides flors d'amor i gentilesa que viureu quan mon passatge s'haurà fet esborradís; jo us endreç per aleshore...

Sovint m’enfado amb el teu món Petit, tancat, humit I sense retorn Sí, m’entristeix el teu món Jo que sóc Princesa de Colors Jo...

Esdeveníem esguard orbat pel ferro roent del vespre. Ara començo a davallar pel somni. Una sobtada hostilitat de proes me'l van ...

La sinceritat o veracitat és un valor social perquè fa possible la convivència; encara més,  la convivència es fonamenta en la presump...

ei company les carbasses grosses regnen els babuïns ballen. els dimonis estan tips. els nens de la terra es queixen que valdria més cant...

Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades sense que entorn obiren més que lo cel i el mar: lo cel amb sa grandesa serena i maj...

                   [5] ¿Qui sinó tots -i cadascú per torna- podem crear des d'aquests límits d'ara l'àmbit de llum on tots el...

Els veritables enemics són altres, no sou vós; per respondre a llur atac, posam avarament en el buirac els dards que haveu llençat contra...

Apama el temps, les hores; mira com un tardà vol de grives escurça encara més la tarda i t'encomana el fred que deu fer al defora. Ar...

El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia, diu que volia fer un present al dolç Infant de l'establia. I quan minvà una ...

...la poesia, així que és comunicada, ja és dels altres -i pobra poesia la que no pot ser dels altres-, que la completen i hi troben sen...

La flor del taronger ja no la colliré, que ve l'hivern. Rosa Leveroni. Presència i record.  2013

La importància del domini de la paraula dita, i particularment de dir el vers de Nadal, es deu al fet que posa a prova un enorme conjunt...

Encara que ens importin molt els grans ideals, els projectes a llarg termini..., aquests només causen alegria quan s'aconsegueix...

Ara de vell entro en les coses jo que hi passava pel costat i, finalment, veig les roses que sempre havia mirat. I només ara, després ...

Aquest desmai de roses amb la posta damunt la sorra fina del jardí; aquest llanguir callat que té la brosta al bes enfredorit de l'...

Què li darem al Noiet de la Mare? Què li darem que li pugui agradar? L'ovella diu: -Esquileu-me la llana, que un matalàs ben tovet...