... les cultures professionals no són simplement la suma de les actituds personals dels professionals. Les cultures professionals, com...

Són les fulles la disfressa dels arbres? Són els trens la disfressa amb què es vesteix la distància? És potser aquesta pell la disfr...

El dia colliràs, dejorn les roses es baden per a tu, pura mirada, afavoreix la nit, migdia, albada, i guanyes cor endins totes les co...

                        V Enterrar somnis cel de quan era petit és el viure constant que em sorprèn cada dia despullat com estic, ...

Ai, la infantesa. Si el rellotge volia desfer la ruta, trencaria la corda de la seva volada. Esther Martínez-Pastor.  Tre...

La roca oberta. Claustre marí, incendi de la sal en la fibra calcària. La llum estesa en arc a la sortida. Reducte retallat pel so...

Eren platges de sol instaurades en el blau davant Mallorca. En el sagrat ofici del primer bany que recupera el primer estiu del món; ...

Blavegen els estanys. En llur suau estesa                     el cel s'emmirallà. Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!      ...

¿Què saps, dolça amiga de seda, quan l'alba es comença a daurar, què saps de l'ombrívola cleda, del meu insomni humà? ...

Flor viva de l'aire, libèl·lula atzur volares rondaire  per sobre del mur. Tota esgarrifança tota il·lusió, son blau d'alegran...

Hi ha un únic heroisme: veure el món tal com és i estimar-lo. Romain Rolland, dins, Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència . ...

               A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un f...

La furia della confessione, prima, poi la furia della chiarezza. PIER PAOLO PASOLINI De tant en tant em tornen les ciutats que he vis...

Queda't on ets. Podem entre tots dos restablir les distàncies, els límits, adequar altre cop espai i objectes i fins i tot omplir aq...

Estem parlant de preparació emocional personal, però també d'una cultura professional de grup, de claustre, de centre. I més a la ll...

Només el verd, només el blau, només l'aigua amb caprici de joguina i aquest present que em plau, home i temps havent l'hora matut...

Ai Jo, ai Vida, us repeteixo sempre la mateixa pregunta, sobre les successions inacabables d'homes deslleials, sobre les ciutats ple...

Una boca i un bes que mai s'acaba. Un record que esdevé al·lucinant. La rosa, de tan blanca es torna roja. El rossinyol no sap...

Dius la bellesa i ja tot s'il·lumina. Ara deixa que el temps flueixi lentament entre el paisatge i tu i que el silenci posi accents ...

Potser és massa aviat per parlar d'alegria, però mira com ja tot proclama en veu molt alta el triomf de la bellesa. No vulguis mai de...

Oh valentia funeral del setge, bandera que esparraca el foraster! En terra jau, nafrat, el banderer; la mort arriba que el seu mal li met...

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Si les dades que necessiteu encara existeixen; Si heu trobat la informació que necessiteu; Si enteneu les dades que heu trobat; Si con...

Quina babel ens va escatint el viure? Pregunta la raó de tantes coses que canvien als ulls de cada dia. És astut aquest ésser que interro...

Agenollats davant el mar, sobre l'areny fangós, vam descobrir la llarga solitud i el gest cansat de cada onada. Havíem vist com co...

Mira l'arbre secular com se venja si li robes qualque branca pel fogar: reverdeix i en treu de noves perquè les tornis a tallar. ...

A Maria Teresa Boix, liederista I L'ocell, al branc, dorm i reposa; dorm, al paper, la cançó escrita. Però a volar ta veu la invi...

Un ample front, després uns esbullats Cabells que banya el sol de la finestra. El pare té una nítida corona Llanada, davant seu obre un g...

Oh gerra de terrissa envernissada, olorosa de vi, d'olives, d'oli; deixa que pel teu broc lluent s'envoli la dolcesa del món...