30 d’abril 2015
L'amistat
›
L'amistat és independent de l'edat, del sexe, de la base cultural, de les creences religioses o del nivell econòmic. To...
Les illes
›
la mar floria en roses en magranes en cistelletes verdes ai com floria (Fragment de Les Illes, II) Vicent Andrés Estellés. Anti...
No hi va haver cap combat
›
No hi va haver cap combat. La por va vèncer. Al tard, a cada casa cremaven els seus llibres i refeien un món a la seva manera. Van su...
És cosa certa
›
Aquesta història és cosa certa. La set de veritat del poeta és cosa certa. Asseguda a les escales de la sinagoga la meva set de jus...
29 d’abril 2015
En el silenci de la nit
›
Bella és la nit quan a la claror de la lluna se tanquen los ulls al repòs, la ment princípia a somiar. I los somius són bells, la nita...
28 d’abril 2015
Goigs a la Verge de Montgarre
›
Puix Senyora anomenada de Montgarre ser voleu, siau-nos sempre advocada reina del mont Pirineu. Fragment extret del llibre: ...
27 d’abril 2015
Escriure
›
A Montserrat Abelló que em va ensenyar a estimar la poesia. Escriure poesia per a mi és una eina de ...
26 d’abril 2015
DE "JOUJOU"
›
x El gerani blanc o rosa és flor simplement gregària ; però, vermell, es proposa un to de flor proletària. ...
Els Encantats
›
Li fa veure Boí, eixa flor que es bada d'un caos de granit en les entranyes, i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes, l...
Les roses grogues de Lykthea
›
Lykthea porta roses damunt de la pell bruna; de roses que es destaquen prop l'or dels seus joiells. Porta enfilalls de perles tot...
25 d’abril 2015
D'aquesta nit
›
A la mia estimada neboda Júlia Spanedda, per haver après el cant de la no...
23 d’abril 2015
Petita oda en dijous
›
Em sé fer uns peixos de fusta Panxarruts, no gaire grans ; Els empleno de llimalla Tocada amb la pedra imant I els acoloreix...
22 d’abril 2015
L'oda infinita
›
Tinc una oda començada que no puc acabar mai: dia i nit me l'ha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla...
19 d’abril 2015
Com el Vallès no hi ha res
›
¡ Ai casa tan camperola, Déu me la guardi de mal! A l'eixida, tota sola, veig una malva reial. Al safareig, de basarda, bat...
18 d’abril 2015
Santa Fe, primaveral
›
Enllà del prat, l'ermita que presideix la vall, tremola de petita. Quan, del migrat batall, en el cloquer mesquí ressona ...
Soleiada
›
En una casa de pagès hi havia una donzella que tenia els disset anys d'amor; i era tan bella, que la gent d'aquell vol ...
16 d’abril 2015
Salutació
›
Cap an el Nord s'aixeca el mont: els carboners hi fan la sitja, i dins l'espai sense calitja veuen la costa de l'enfro...
15 d’abril 2015
L'àngel decapitat
›
Àngel decapitat, patró de poetes. Llum de crepuscle a la ciutat. Joc de mil cometes. Núria López Garcia. Estacions de trànsit. 19...
06 d’abril 2015
Postals de Florència
›
Biblioteca Nazionale Centrale Rosers al Giardino delle Rose Università degli Studi di Firenze Biblioteca Medicea Laurenzia...
29 de març 2015
Vista privilegiada
›
L'acte de conviure té essència, substància pròpia, diversitat, qualitat i, avui, em ballava en l'ull des d'un indret e...
27 de març 2015
Lectura
›
Al llarg dels segles ocupà el cim: amatents a escoltar totes les faules, sentir-nos dins el so de les paraules, omplir jornada d'...
22 de març 2015
Prop de Catalunya
›
La dolça remor del mar a l'esquena i el crit amargant de la pistola al davant; les ales de bronze dels avions i el sol que en...
21 de març 2015
Vent del matí
›
Vent del matí, el seu buf és visible en els pèls de l'eruga. Buson Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu . 1997 Cal·l...
Un dia vaig escriure
›
... I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa. (Fragment del final) Màrius Samp...
Empúries
›
El cel empal·lideix de tanta llum, la mar va resseguint la sorra, rere el verd dels xiprers la terra bruna i els vells cims escarits. ...
Muzhifar
›
Vas sorgir de la nit -petita fera espavilada i bella- talment un carbó encès. Humil com ell, però capaç com ell d'il·luminar i d...
Cloqueja el temps
›
Cloqueja el temps per les canals del record. Recargolat talismà magnèticament il·luminat per l'obagor càlida de les hores. Com una ...
Una serra
›
Una serra com l'espina dorsal d'un gegant de terra, com un ball de muntanyes solidàries que s'agafen de la mà i riuen el cont...
Vida guanyada
›
Tot és ara resposta clara, vida guanyada al nèctar aspre de l'enyor, segura llum que fon les ombres... Record i vincle. Tot és lleu...
La pell
›
En tornar de l'escola per una tarda clara, el cec raspava les parets de l'ombra per veure-hi dins de casa. Tant de...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web