Tan petit, emplenes el món i encara projectes a l'infinit el cos de la teva mare. Tan obscur, en la foscor que t'empara ets ...

Se m'ha escurçat el temps, diem els vells, i penso en aquells sastres que m'emprovaven pantalons i em deien: «Ho escurçarem un dit...

          I Badava els ulls i m'adonava d'unes ombres vagues, la vida enllà de mi.          II M'embadalien el sos...

L'home culte       em parlava de la bellesa de l'Amazònia,       de l'amor en la literatura,       de la guerra del pacífi...

                             Die Blätter fallen, fallen wie von weit Cauen les fulles, cauen com de lluny, d'alçades inabastables, ...

Ones roges, capçades que escriuen una alba de coure que s'allarga, brases de terra, lava de fulles que avança arreu del bosc. S...

Canvien tantes coses amb el temps! Tot es fa vell, tot cansa, es malmet i acceptar-nos així,                               tal com som a...

Cap al tard és temps de tardor; aigües encalmades i finestrons closos. Quan te n'has anat he plorat el darrer mot: res fora de mi. ...

Vertiginosament es desplega el paisatge papers ja com ocells nuvolades d'un blau que sols la tarda aguanta veloç i somnolent claro...

Amb els mots que no dic s'emplena aquest silenci, amb els mots que no dic i amb els que dic, tal volta. Vosaltres els sabeu, que teni...

Amb qualsevol pretext, amb qualsevol fàcil pretext i amb mots de cada dia, per preservar l'embruix i la tendresa de cada mot i ennob...

Un tros de mar i un tros de carretera evoquen bells estius, en el record presents, ni a tu ni a mi no ens fa mal cap quimera; trenquem en...

No és pas trist morir. La mort no ens ha de causar espant. El tristíssim, el que ens ha de fer por, és no haver viscut. Una vida en plenit...

I tornaré a Girona quan bufi tramuntana per perdre'm en silenci pels vells carrers que enyoro. I tornaré a Girona sense esperar q...

    Per les clotades es despullen les boires.    Tardor sense ocres. Miquel Desclot, dins, Josep Fatjó i Gené. Antologia de la poesia ...

  Onades verdes escalaixant-se en cingles   de roca nua! J.N. Santaeulàlia.  La llum dins l'aigua .  1996 Premi Jocs Florals ...

El secret de la felicitat no hauria de ser mai la resignació. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014

Comprendre el món, usar el foc o conèixer les passions el verd l'ocell o l'arbre, et sembla do d'un àngel o que et ve dels e...

Deu anys de lluita d'estudiants, volem cinema en català .. I fou així, tot fent camí .. Pa amb tomàquet rialles per berenar, ...

Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor, com l'assolellat silenci del matí damunt el segat camp solitari. Obra selecta ...

El moviment de la vida troba el repòs en la seva pròpia música. Obra selecta de Tagore , 1975

El dia de feina s'ha acabat. Amaga el meu rostre en els teus braços, Mare!, i deixa'm somniar. Obra selecta de Tagore , 1975

Encén en el meu cor, al capvespre, l'estrella del repòs, i deixa després que la nit em parli d'amor. Obra selecta de Tagore , 19...

   La cançó sent l'infinit en l'aire; la pintura, en la terra; però la poesia, en l'aire i en la terra.    Perquè les seves pa...

El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls. Obra selecta de Tagore , 1975

   El món es treu la seva màscara de grandesa davant d'aquell qui l'estima.    Esdevé petit com una cançó, com una besada de l...

El millor no ve sol. Ve amb la companyia de tot. Obra selecta de Tagore .  1975 Traducció: María de Quadras

Les fructíferes llacors d'una frontera. Entrebancs i llavor d'un nou llenguatge. Creix a despit. Ningú no ens representa :...

ets fecund, fecund, amor i de tu faré un llarg intent una nova melodia De: Poemes esparsos i esbossos , [20] Anna Dodas i ...

...el repte real rau en el fet que les polítiques culturals s'orientin prioritàriament a fer-nos competents en els diferents llenguat...