Al Zaire i a Ruanda             han mort milers d'innocents, i... Encara avui, a Rio de Janeiro, ferotgement caçats com...

Només sé en aquesta hora que sóc viva i que demà a aquesta hora no hi seràs. M'és balder qualsevol saber que sàpigues, sobretot perqu...

Potser caldria, amic, com a penyora de gratitud, en vers poc acurat, que avui et doni gràcies per cada hora que has sostingut la meva so...

cada molts cents d'anys, quan durant tota una nit de roig encès la lluna es trasllada al llarg del cel i de matí el sol blanc cande...

Tu, que arribes tot just de l'indret on vaig néixer, prou deus saber les coses com van al meu poblet. Quan vas marxar, ¿davant de...

                 Me llamo barro aunque Miguel me llame.                                                  El rayo que no cesa Miguel He...

Que tenir les paraules en vers per dir que deixes constància no sé si conforta, però bé diverteix. Confirma que, si respirar és necessar...

Ha caigut tota pena. Ara plou tranquil·lament sobre l'eterna vida. Allà, sota el cobert, amb el seu motor, està -de lluny- un petit ...

      A  ANTONI CAYROL I ELENA Després d'unes hores de camí, espicossats encara pel fred de matinada, hi caiem al damunt quan poc ...

Ja no invisible, de molt lluny, de molt endins de l'ombra arriba, s'atura, passa el ràpid cabirol. Mira: les coves i el reflex ...

El fred s'instal·la amb mantell de son   i agulles de gebre. Les llums nadalenques,            com estels de broma                ...

Íbers grecs fenicis francs els àrabs jueus romans han esculpit la nostra ànima terra de pas de conquesta el país ...

                      A Elena Ternova El temps de maduresa ha daurat els teus paisatges amb una lluna que evoca el sol dels anys de jo...

També és Nadal a la vora del mar on el seu bleix té remor de nadales, il·luminant el mirall de les cales, cua d'estel, la llanterna d...

per la cançó de cada ocell lliure en el blau, una ànima que faci via amb ell. ANNETTE VON DROSTE-HÜLSHOFF Va arribar amb un vent fred ...

Com Sandro Botticel·li soviny representava la gentil Primavera amb vestit ramejat,             i el seu ritme enyorat, prop del torange...

En una mà hi duc una petita daga, en l'altra mà una rosa, per la mare sent infant, sense adonar-me'n, em vaig endinsar en el món...

Amb una benigna majestat, la dama surt al seu balcó, avui, a trenc d'alba. Veu dintre la mar lluïssor d'escates, pei...

Som aquí, tossudament alçats, proclamant el nom, el temps i el lloc que ens dol i pertany, si vols amb els punys ben oberts, si cal amb...

Com una branca d'olivera nua es cobreix amb els primers brots, es vesteix d'il·lusió l'existència en el teler especial dels ...

Article publicat a  Catalunya Cristiana , 16 d'agost del 2015, n. 1873, p. 21. i al blog de Nora Vela:  http://assocamicsdelsgoigs.blo...

Paraules i dietaris creuen la meva biblioteca com vianants amarats de pluja i quan pensen arribar a un port foraster on no témer la te...

Aixeco les persianes i es torna a fer el miracle:              l'esclat de llum.              Abans, però, com cada nou matí       ...

Teresa Franquesa i Codinach

Escric amb la veu alçada, vivint, prenent síl·labes de l'aire. Obric la mà amb els ulls alçats. Visc. Per a això, sí basta ser ...

Fa temps que la musa va esmicolar-se per l'acció erosiva que tenen alguns mots. Hi ha un procés de sedimentació, d...

D'aquest balcó al d'enfront, distància entre dos ulls -capvespre a la tardor-, grocs i vermells hi cruixen. Quin gust de pastetes...

No puc entendre mai que m'envegin o parlin d'amistat i d'amor al meu despert somriure. No volen penetrar aquest secret tan...

Un prim arc de muntanya fos amb el cel, a penes destriable pel pensament. El fons dels ulls et miren boscos i camps. Et sents despul...

                                   Tardor, 1942 Els cels més purs de l'any són els que fan els capaltards de l'autumne. ...