Hi ha instants, breus i càlids, en què una lucidesa transparent com el vidre de l'aire et clavilla la pell i les cèl·lules amb carí...

Als espais que jo anomeno casa els tigres s'ensenyoreixen del centre del turó i molt al fons dels boscos viu el fill de l'home ...

M'encanta observar com la Petia i en Lars es miren als ulls. Ah, si fos capaç d'embotellar aquest intercanvi de confiança i de ...

                    On eres tu quan vaig crear la Terra?                                                     Targum de Job               ...

Absència del camí de primavera. Corba del riu que dalla sempre el vent. Davalla l’olivar fins al torrent I la torre al damunt s’està...

Damunt la taula, una tempesta de líquids El cel s'estremeix les mans no et basten per recollir la pluja i caven una rasa. Al mat...

A l'Àlfred, l'ha sorprès una gropada massa ferotge per plegar-ne veles: disset dies de lluita acarnissada, dotze hores de combat...

Volem ressaltar especialment la importància de les emocions positives. A diferència de les negatives, que dirigeixen i concentren l'...

El mar es deixa, humit, un bes sobre la sorra, se n'allunya i s'hi acosta, i un altre bes encara. I un altre bes d'escum...

El teu ull en perfecció de tristesa, sempre en l'amor dels seus grans misteris. "La poesia és veure la llum entre les tenebre...

Isidre Blanc

Allà on ja ningú no mira, brillen encara, d'una blancor que encega, uns caramells tardans: ramells de flors de fred d'alta mun...

Vós sou el lector i jo sóc qui fa inventari; un altre dia  vós fareu inventari i jo seré el lector. Joan Brossa, entre les coses i ...

T erra, pols, plasmació del foc, recer de mars, matriu dels minerals, sitja del gra, aljub de l'aigua de la pluja, nodridora de ...

Em plau escriure una cosa, dir-la, després llegir-la, i fer-la. Joan Brossa, entre les coses i la lectura .  1994

De com s'aprèn -i s'aprèn en silenci-, fem-ne si podem una síntesi clara. Ningú no posseeix la bellesa absoluta. D'aquest ...

Em crides sempre a més combat, pensament viu, paraula viva, enllà i endins de mi mateix. No em dol, però; què fóra sense tu? Tot es res...

I és d'un mateix moviment lligat a tot aquest moviment, que el meu poema encara en el vent, de vila en vila i riu en riu, corre a les...

Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invo...

Deixa que els llacs perfumin la nit alta, i els somnis es vesteixin de neu pura. Deixa dormir l'esclat de les fogueres mentre prop ...

Geometria lírica del paisatge: rectangles de ceps i verds policroms. Fisonomitzeu el garrofer -cubista?- amb aires de romà procònsol. ...

somia sens fi ni treva amb res ______ rêve sans fins ni trêve à rien Samuel Beckett. Poèmes suivi de Mirlitonnades = Poemes ...

La llum perdura, l'amor, la pau i el somni no són miratges. Ni ho és la vida; rere finestres closes, ningú ens captiva. ...

Amb immortal esplendor  viuen en tu les coses, poesia. Te m'has fet transparent i et miro travessant-te. Narcís Comadira,  dins ...

Dona i rep bé: perquè ¿quin missatger, que fos altre, enviaries?   Ràpid missatge és aquest, el d'haver fet el bé. Teognis El trob...

A l'inici de la campanya de defensa dels Aiguamolls,  l'estimada M. Àngels Anglada escrivia a  Les closes , la seva primera nov...

... Els teus poemes són instants, i l'un rere l'altre s'encadenen com baules que ens rellisquen suaument de les mans i que ...

Tan àgilment el nus de l'aventura fou deslligat, que jo, sense fer res, em vaig donar com una criatura amb els braços flotants i el ...

                                        Per a Mayte Vieta El mar és un retorn. Matriu i sepultura, gira el seu rostre d'horitzó c...

En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne, una dona caminava per davant dels seus cabells. Era oliosa fusta preciosa, suau per n...