Vindrà un dia en què la veu ja no tindrà aquell to de tristesa i recança ni les paraules que direm: abans nosaltres no sempre oi cap ...

sisplau deixa'm sortir estic atrapat dins del teu cap Lesego Rampolokeng, dins, 15è Festival Internacional de Poesia de Bar...

Jo no decideixo. Els àtoms es tornen sorra, La sorra forma còdols, Els còdols es transformen en lletres, Les lletres germinen, treuen ...

Escolta, amic, la nit, escolta les esferes i el bruel inaudible del vent de l'univers. No sentiràs la música de l'engranatge còsm...

entre la llum i tu hi havia moltes portes: l'aire, els núvols, la boira, els cristalls de pluja, les finestres... quan podia, es pos...

Adoro aquesta plàcida pedra, a les seves aigües m'hi he vist la cara, hi he vist la meva poesia malbaratada. Adonis, dins...

la gavina és blava. ha perdut el camí entre els viaranys del cel i vola, solitària travessa la sorollosa nuvolada de tardor, cap a una ...

Pujàrem el carrer sota el brancam de plàtans, el xiulet del tren recorda l'aroma dels arbres que crèiem sentir com la teva mà record...

                                               per a Marta Valdés ...també hi ha mapes grans grans grans       en la imaginació i inf...

El vent de la tardor arriba, Amor, amb remolins de cendra de tants focs que al llarg d'aquest estiu han cremat. Però el bosc és pl...

1. Hi ha els albercoquers, hi ha els albercoquers 2. hi ha les falgueres; i les mores, les mores i hi ha el brom; i l'hidrogen, ...

hi ha els alfabets la pluja dels alfabets la pluja que cau forta la gràcia, la llum els intersticis i les formes dels estels, de l...

Un home va en el seu cos i de sobte cau. Sento com s'ensorra la sílice del cor. I sento també la terra i ...

                                 (Conte en vers) En un regne molt remot d'un imperi encara ignot, vivia el gran rei Dadon. De pet...

No conec cap espai que respongui al nom de casa . Casa és el contorn net d'una sola cèl·lula. Casa és la verticalitat insubornable d...

Metàfora sovintejada de la poesia és l'aigua, entre els grecs. L'obra entera de Maria Àngels Anglada, ençà del límit ineluctable,...

                                              A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels príncep...

Mai no he notat que a tu et calgués cap tint i així no t'he entintat la silueta. Et veia, o creia veure't, excedint l'erma ...

És tan senzill el meu món... La família, les amistats, els meus alumnes. La caseta enmig de la natura, algun viatget de tant en tant, ...

...I Kung va dir:  Wang va governar amb moderació,                    sota el seu mandat l'Estat funcionava bé,... ...I hi havia aq...

Un llibre també depèn de la qualitat del lector. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014

Amb la seva ànima inflamada, les passions tempestuoses, dones del nord, entre vosaltres de tant en tant apareix ella i enfront de les r...

T'has enfilat com l'heura en el casal de la tardor on jo igual que el bosc també dormia. Esmunyedissa l'heura s'ha arra...

Dèiem que el món començava quan començavem nosaltres. Ignoràvem cap més pòsit: veníem de la nuesa. Ara sabem que hem poblat un paisatge...

                                                     a Marguerite Duras, i.m. somia la vella dama a trouville. amb un rerafons de gav...

Tots els poetes parlen de la rosa I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat. Però estimem més que la porpra de totes les roses El front ll...

Matí de novembre, ja vols esfullar      l'arbreda sagrada. Oh veu primitiva, aflebida veu      de la comalada, somni d'un pasto...

L'U enclou la concòrdia. El Ternari? Sí, el Bàsic (els tints fonamentals) i el Transcendent (l'infinit de matisos). Trasmudan...

O l'oració dominical (mossaràbiga) que jo he sentit cantar a sant Domingo de Silos -tres invocacions al reialme del Pare i quatre p...

I del nou? Els cors del cel! I, com a multiplicador, es renova en el producte sumat, sumat... (Fins el nombre de la mateixa Bèstia -66...