El sol és una estrella de petita grandesa. L'ombra de la terra no troba suport en l'espai i s'estira encara. Les illes ...

Jo et donaria, amor, tota la tarda per fer del temps un feix d'hores esparses i així, com mar tranquil, blavejar l'aire. Jo ...

Esmicolant les hores com sauló d'empedreïdes tardes, em pregunto si el més indispensable és la certesa d'haver acomplert propòsi...

T'he vist en una mar sense confins, superba a proa, comandant la nau, donant, al cel i al mar, el color blau i harmonia a la dansa d...

                                A la meva germana Aconseguires pervenir per propagar els supraespais amb instints i fòsfors. A les m...

Somriure de «no estic preparat»,  rialla de «no pares» i com que no sé què fer els meus ulls riuen amb ell. Solament asseguts l'un...

El paradís serà mentres jo visca, a la penya floreix la taparera, homes i dones treballant a l'era, el cavall trota mentre el carro ...

Jo soc un nen de més d'un mes que et diu qui és. Tinc un sol nom, un nas molt prim i en el meu front hi cap un bes. Soc fill d...

Soc un tipus de persona tranquil·la, reservada, però tot i així, tinc els meus amics. Com pot ésser un cambrer de l'estació o algú que...

                                           Tota felicitat és una innocència.                                            Tota felicitat és ...

Ben protegits encara per la son, covats entre silencis d'hivernacle, plançons, neguits, anhels i tant demà a punt d'obrir els ul...

... veure i aprendre, això és, segons l'eterna fórmula que resumí els viatges d'Ulisses. (Fragment) Carles Riba. Obres comp...

Com és de bella la muntanya de Zhongnan El seu cim cobert de neu forada els    cabassets de núvols El bosc brilla sota un cel serè, bl...

Asfixiant la bellesa          tanta i aquí          tota i ara Quan no em vigilis m'ompliré les butxaques          de pètals ...

Ets l'esdevenidor, l'aurora immensa sobre les planes de l'eternitat, el cant del gall rera la nit del temps. Tu ets el rou, ...

   L'aigua perfila carícies a la riba.    El somni fina, se'n torna cap endintre. La vida ja és la vida. Josep Palau i Fabr...

Joventut i pocs anys fan lleugera la pensa de l'home,    fan desviar el cor de molts cap a la perdició. Teognis, dins, Poesia lír...

Diuen que els poetes no parlem de la felicitat. De què devem parlar -m'intriga- quan parlem d'allò que s'enyora, s'alimen...

fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial                     A. MARCH Fent el trajecte del passeig soli...

Pins taquen palpables pins. L'arruga d'un pi, que puga seguir sent sols seva fins que el pi en primer pla li duga sa arruga prò...

Vaig viure en el primer segle de guerres mundials. Molts matins estava més o menys embogida. Els diaris arribaven amb relats sense solta....

Aquest vers no és cap epitalami, cap cant d'aniversari o d'homenatges al jubilat, cap himne a cap estrena; és l'oreig reposa...

Reposa, blanc, vora la riba. Inútilment empeny el vent una trèmula imatge captiva del somni i de l'aigua que serva i observa l'...

...  tan sols nosaltres dos, amor meu no cabem dins meu ni dins teu com tota la gent ha de no tenir cabuda per créixer (Fragment del ...

Vinc de terrossos, per això els reclamava. Vinc del sud, terra de dolçainers, paraula bella i ataronjada. Alberto Carrasco i Gu...

Tendra llum del dematí blanca i daurada: jo et pogués servar en mi a migdiada! Sol ardent en plenitud de l'hora calda: qui et ti...

Pollancres puntant fugues de riera i una certa capacitat per la distància. O una blanca línia divisòria: polsim enllà del marbre sagradí...

Escolta l'arbre vell, escolta el panteix de l'asmàtica saba; i observa l'estremida caiguda d'una fulla, falba, arrugada,...

En el silenci fecund d'una biblioteca evoco el teu indret natal: el meu. La font trobada: la llengua retrobada: el teu llegat. ...

L'engany voleia com papalló que cerca niu a l'oïda. Les ales fràgils no poden enniuar-se a l'atzavara. Humil, la idea s...