Bibliopoètiques
31 de maig 2017

Capvespres flonjos

›
Què hi fem aquí?                            I la gent que enraona defora, de què parla? Se'ns omplen massa de presències incertes ...
30 de maig 2017

Llavors

›
Ens avesem a la Foscor - Quan davalla la Llum - Com la Veïna quan agafa un Llum Per advertir el seu Adeu - Un Moment - caminem insegur...

Brots adormits

›
Encara indefinits, concebuts però no engendrats; ni trobats del tot, ni del tot perduts, així són els meus poemes insegurs però espera...

Llibertat

›
No dicta l'home el lloc del pont ni diu on serà la masia; per l'un és la roca que tria i per l'altre el cant de la font. ...

Lluny del país

›
Lluny del país, per estranya contrada, per aquests mars per on he navegat, era en un port, recordo la gentada, negres i blancs s'hav...

La nina

›
l'amor és infància en si mateix. Els amants són nens. Els nens no tenen fills                                                         ...
28 de maig 2017

No sé ballar de Puntetes

›
No sé ballar de Puntetes - Ningú no em va ensenyar - Però a vegades, en la ment, M'envaeix una Joia, Que si Sabera Ballet T...
21 de maig 2017

Dia de maig

›
El cirerer se'ns ha mudat       vestit de lli: aquest matí del mes de maig       vol donar el sí. Les branques són com un pu...

el perfil de les muntanyes

›
el perfil de les muntanyes paper encolat la neu-escuma que tot ho cobreix el confetti xiulen rars vents a fora del cel pengen cordes i...

50

›
El bell ho és tan sols com ho és son rostre, l'home bo, en canvi, és bell perquè és benèvol. Safo. Obra completa .  1973 Edició de...

Commiting to Memory

›
                                                      Per a Winston Wilde Quan et vaig veure per primera vegada vaig pensar que devies e...
20 de maig 2017

Sense temps

›
Fent tard aquest matí d'entre setmana toco la botzina mentre accelero davant del cementiri on hi ha enterrats els meus pares, l'...

What's in a name

›
Asseguda en aquesta taula, el balcó a la dreta, com de costum, penso en la meva filla i en el nom que li vam posar, jo i el seu pare, qu...

Potser vindrà un temps

›
Potser vindrà un temps en què coneixeré tot gest teu. En aixecar el cap sabré si estàs cansada o irreverent o tan sols desitges una moi...

Les nous del berenar

›
Una fonteta raja al peu de la noguera. Allà van cada tarda a berenar els infants: potser la font n'imita els salts remorejants. I la...
16 de maig 2017

Jo conec

›
Jo conec els teus interrogants i les teves respostes. Sé que bastiràs paraules de les meves lletres perdudes. La immòbil sor...

Cap música no hi ha com el silenci

›
Cap música no hi ha com el silenci, aquest acord perfecte de les veus. Tot ho sublima i ho concentra, tot, des del bri d'herba a la ...

Creixes

›
Creixes aprenent, assimilant, reconeixent i desaprenent. Creixes i creixes; i sense raonaments veus desaparèixer el que a tu et va ...
14 de maig 2017

Flor melindro

›
La van fer amb el caparró torçat i només es veu capgirada. Si li haguessin donat ullets podria  comptar les bestioles de terra plana. No ...

Fill de...

›
Nits de llums artificials: tenc la veu ben segura per a sabre el que estim                                                     i el que d...

contemplació

›
Límits ben definits inscrits en el cos ple de vicissituds sexuals, no deixen de projectar una bellesa incitada en el silenci de l...

L'univers poètic de Miquel Martí i Pol. La literatura com a eina de socialització

›

A Maria Àngels Anglada, el dia de la seva mort

›
                 Tota paraula de poetes t'acollirà sobre la mort, estesa, tindràs un full en blanc i serà tou el llit de les paraules...

Avís

›
Per molt que viatges lluny, el centre mai es troba al mig. No és el mateix dir  lluna  a València que dir  moon  a New York. ...
06 de maig 2017

El Saltamartí

›
Miraestels : de Barcelona al món - Exposició temporal 2017 - MMB 
05 de maig 2017

L'alba

›
La granota-príncep-del-món neix de les branques del sol, del crit verd de la falguera i en un petit punt de calor. Marià Hispano, din...

La disciplina del gust a l'escola

›
... no el poema que hem llegit, sinó aquell al qual tornem amb el més gran plaer, posseeix el poder genuí i reivindica el nom de poes...

No sé si m'estimaves

›
No sé si m'estimaves: t'estimava i això era tot, i això era prou, i els dies obraven per a mi racons tendríssims. T'estimav...

Josep Carner

›
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir l'olor de maig que brunz a fora, i és petita la làmpara amb què en tinc prou per f...
02 de maig 2017

Magma

›
Aquell impuls profund que confereix densitat a silencis i paraules no ens l'han arrabassat, ni l'arbre en què tots els vents c...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

quant a:

La meva foto
Teresa Grau Ros
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.