Aquest astre vital és un volcà que des del cim més alt, febrós eixuga tot el que troba al pas: arrels i fruits del temps sucós, jardins,...

Aquest vespre, m'he assegut vora una finestra oberta i hi he llegit fins que el sol se n'ha anat i el llibre ja no era més que un...

No puc, Rafel, guardar semblança amb mi mateix, ni estendre prèdica sincera de la llei meva ni del meu costum, des del moment que m'...

Bateu les places tropell de rebels! Cap a dalt, fileres de caps orgullosos! Nosaltres amb la riada d'un segon diluvi rentarem les ci...

Soc la seva ombrel·la, un pèl petita si se'm compara amb les altres. Li faig ombra, és la meva feina, i ella em fa servir per tot....

Jo llegia, jo llegia -que dolça cosa és llegir- jo llegia en llengua estranya -només en capia un bri-. Jo llegia de muntanyes, de rius...

Jo faig els versos per virtut d'aquell per mi més dolç que l'aire; que amb ell mos versos he viscut i me'ls coneix caire per...

No és a la nit sinó al capvespre, a l'hora blava, quan deu mil ocells a la renglera d'un cable elèctric es posen d'acord i a...

Poeta, et capbusses dintre de la mar; el teu pensament, com una gran dorsal oceànica, fricciona realitat i somnis, d'on surt magma...

Que travessa les ones - ales de mar i vent en el flux de la vida, des del fons cap al ras, des de fora a dins, carena entre els corren...

En la transparència del silenci he asserenat l'esguard al foc. Sempre m'han seduït els ulls per allò que de tacte té la mirada. ...

Direm la veritat, sense repòs, per l'honor de servir, sota els peus de tots. Detestem els grans ventres, els grans mots, la indecen...

Ara que vaig a dormir desitjo que les paraules treballin per mi. Feu-me pessigolles sota la pell. Obriu-me túnels secrets. Ari...

Són sorprenents: s'uneix  cadascun amb el seu veí, com si parlar fos una acció estàtica. Disposats casualment per trobar-se tan ll...

...I ni diríeu que sospira! Passa, i tota cosa resta en quietud: ve quan la gent no l'anomena massa i el crida l'elegit esmaperd...

                                   A Elisabeth Hangertner Afegir una mica de sal cada dia, fer la pasta amb la farina de les hores, em...

                                          A Ponç Pons   Menteixo si dic que he cremat les dreceres del bosc i he interrogat, enllà de...

Vius intensament com el riu i el vent, modelant paisatges del riu de la vida. La força del clima et fa remolins, marmites gegants. ...

Quina poca previsió, ja no em dic ets aquesta, vas allà, perds això . Ara em sento com el pulmó que respira sense pensar-se, com les ...

Poetitzar, travessar els abismes de la vida sobre un fil prim de paraules. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014 Il. de ...

Pare, la mar -irrevocable i justa- arrima al port la càrrega dels dies, a coberta del fred i de la sal. I en els bocois de plata que adm...

Sedegem els uns dels altres de vegades fins a l'ennuec. Amb cautela i a xarrups, gota a gota amb mesura o en la calor a broc ple, ...

L'ona còsmica i màgica va reorganitzar aquelles fulles mortes que eren carbó. Concentrant el carboni, va sorgir un grafit que di...

                     No tremolis de fred. No tremolis de res.                                                         Joan Vinyoli Aves...

Dels ulls de Picasso surten raigs paral·lels que es projecten veloçment cap al lluny, sempre enllà. Quan arriben a qualsevol lloc fan es...

De vegades és lluny, la muntanya; d'altres, difícil, agresta i tan alta..., i el riu que ens la separa i aparta, a més de desconegud...

Plujosa regalima records la tarda: la nostra infància d'infants d'orfenat tots els mars totes les llunes el boll que crema ...

Pensar, filosofar a voltes cansa. Escriure poesia és un acte d'humilitat que et fa abatre el cap amb arrogància, enfront de la par...

No posaré impediments a la unió de ments lleials. L'amor no serà amor si s'altera davant l'alteració o el du, qui et deshono...

Jomegat