Catifa d'anemones blanques com un llençol brodat d'estels, làpides cobertes de líquens i heures, posen uniforme a tants se...

Casa escombrada, casa endreçada. Bon treball i bon semblant fan anar la casa endavant. La bona casa la fan els veïns. ...

Estava tan distant de l'alba com del capvespre. En un paratge de neu s'havien esborrat tots els camins: si avançava em perdia, s...

Una vegada hi havia un mussol que quan volava no feia soroll. Des de la branca gruixuda d'un om tot s'ho mirava amb uns ulls ben...

A cada amic, cisellador d'imatges I caçador de mots, voldria dir-li: - Fes-te llavis pel crit d'aquesta terra. D'un a un...

Fa temps que vull escriure sobre la durada, no un assaig, ni una escena, ni una història: la durada reclama un poema. Em vull preguntar ...

Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de me...

En uns versos xinesos de fa mil anys el vent espolsa canyes altes, els núvols de ponent enfosqueixen la tarda. Barreja de pres...

Amb suavitat,          amunt i avall, cada ull          mou un ventall. Lola Casas.  De cap a peus : poemes del cos humà .  ...

Cercant estols de romaní,                                            la mà se'm feia ala ardida                                     ...

Gendre i nora, sogre i sogra, pare i mare, tia i oncle. El nebot i la neboda, el cunyat i la cunyada. Néts i nétes d'avi i d...

Tan petita i ja saps com és d'alta la paret que no es deixa saltar! I jo voldria prou fer-te esqueneta. Qui és que m'omple...

Insufla'm llum. Irriga'm els pulmons de claror i exhuma'm de la foscor. Profana'm les tenebres i dibuixa paisatges...

Tens una escorça molt gruixuda, plena d'escletxes i de talls. Hi ha unes formigues que s'hi enfilen i els fan servir d'amaga...

Quan una persona es coneix, es comprèn, se sap gestionar i s'estima, està en disposició de mirar l' altre , de veure'l, de co...

Que no facis del capvespre el teu repòs ni de la nit la teva existència. Que no et miris en espills de silenci ni amiguis amb vetust...

Una dona jove en cadira de rodes, amb un ponxo de niló negre esquitxat de pluja, avança empenyent-se pel matí. Has vist els pianistes c...

                            II Quan el sol mor; la llissa salta sobre el riu i clou els ulls. La marinada calla, abraça els joncs, ador...

Aquesta olor de mel que fan els camps, aquesta olor suau i fonedissa, vol dir, no que treballin els eixams, sinó que ja floreix la...

Jo també havia observat que, per bé que tenien  el mateix nombre de síl·labes, la pronúncia  d'una de les frases semblava més llarga....

Fan somriures i petons,          cada dia, a pilons! Lola Casas. De cap a peus: poemes del cos humà .  2014 Il·lustracions: Gustavo ...

Davant: la nit i tota una ciutat abastable, per uns moments compresa, i a la mida de tanta veritat finalment ara oberta als nostres peus...

Amb el somriure de dolces violetes el bosc ens crida.              *              Majestuosa,              l'arrogància dels cig...

Jocs de colors queden darrere l'ombra. Donen entrada a altres cançons que, amb gaudi, venen a dir-nos que seran la nova             ...

V aig venir al món amb tres giroscopis de sèrie. Un al cap, l'altre al cor i l'altre al sexe. El primer fixava el destí, el seg...

Nosaltres som els uns, i els altres són els altres. Només perquè quedi clar! Els altres sempre hi han sigut, i sempre ens han fet la guit...

Quan llegiràs, amoret meu, aquesta breu missiva presa de l'esma dormiré (si res, potser, me'n priva) de que em reposes al cos...

                               Rossinyol, petit glossador                                                                     Seferis R...

                                  The world that I regard is my self.                                                                     ...

                              l bé és la conformitat amb la natura. On abeuren les egos desbocades, on corren les llebres i sangren els...