Bibliopoètiques
26 de novembre 2017

Ens neva

›
           A Lluís i Joan, els meus germans.             Ens neva i brillen matins confusos, màgics. La infància que retorna darrera ...
25 de novembre 2017

Cartes als Reis

›
Jo llegia les cartes als Reis, dels infants d'una escola, i amb els ulls entelats, no he pogut acabar de llegir-me-les totes. Quin...

Niagara-on-the-lake

›
Vora el llac, sento Txèkhov, Bernard Shaw, Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus s'ajacen a la sorra, omplen els còdols grisos...

Rosella

›
Com se t'ha arrugat, rosella vermella, el vestit mudat tot just estrenat? Potser ha estat el blat, rosella vermella, o el v...

Gelosia

›
La teva gelosia ha entrat dins la meva ratera i s'ha escanyat. El menjar del gos atreu els ratolins i els ratolins les trampes i les...

De cambra

›
Tres sonates per a violí i piano Dues per a violoncel i piano Dues per a clavicèmbal i piano Tres trios amb piano Un per a piano, v...

Sonet VIII

›
                                     Feliçment, jo soc una dona.                                          M. AURÈLIA CAPMANY Voldria...
19 de novembre 2017

Dorm princesa

›
Dorm princesa dorm, non, non, que la bruixa escombri el plor, anirem on viu la son amb la barca i la cançó. Amb la rosa del rose...

Lluna de pau

›
Lluna de pau, germana dels estels, viatgera tranquil·la dels espais infinits, tu que has obert la porta dels abismes, mirall nocturn ...

Mireu

›
- Mireu aquells ocells en aquells arbres. - Voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres. Joan Brossa.  El dia a dia : 1...

Un dolç món

›
Si la mimosa em donés una branqueta florida, i perfum, el llessamí, i un cel d'ulls, la margarida... me'n faria un món tan ...

misteri

›
potser ara tot podria ser. i potser tant seria anar-se'n o restar a l'aguait entre les ombres. hi ha un jardí que amaga ...
16 de novembre 2017

Miro la tela en blanc

›
Miro la tela en blanc, no hi ha punt més exacte al meu planeta: per ell han envellit sextants i brúixoles, rutes i llocs, les formes del...
14 de novembre 2017

SÓLLER-EXPRÉS

›
Cada dia com una llançadora de ciutat a ciutat corre l'exprés. L'una li riu damunt la mar sonora, l'altra dins una va...
12 de novembre 2017

Ciutadans

›
Els ciutadans també som paisatge de la ciutat. Vós, tu i jo som un, som dos, som tres. Som un poble, sabeu? Gil Cabestany, dins, ...

La Serra, I

›
Amb les lleus passes del record Ara camino en la nit closa Sota aquells roures sempre verds Salvats d'un temps de glaç i boira. ...
11 de novembre 2017

Viu cristall

›
Viu cristall Mínima llum platejada endins dels espills netament viscuts en àtoms brillants d'ull pur i continu Viu crist...

La neu cobreix el circ dels segles

›
La neu cobreix el circ dels segles. Els nans fa temps que es mengen les paraules i els tigres van morir d'assalts ardents. Només le...

70

›
Prenc el meu bastó i lentament faig el camí fins a la cabana on vaig passar tants anys. Les parets són mig caigudes i s'hi aixoplugue...

Sulzburg

›
Catifa d'anemones blanques com un llençol brodat d'estels, làpides cobertes de líquens i heures, posen uniforme a tants se...

La casa

›
Casa escombrada, casa endreçada. Bon treball i bon semblant fan anar la casa endavant. La bona casa la fan els veïns. ...
07 de novembre 2017

L'altra porta

›
Estava tan distant de l'alba com del capvespre. En un paratge de neu s'havien esborrat tots els camins: si avançava em perdia, s...
05 de novembre 2017

Mussol

›
Una vegada hi havia un mussol que quan volava no feia soroll. Des de la branca gruixuda d'un om tot s'ho mirava amb uns ulls ben...

A cada amic

›
A cada amic, cisellador d'imatges I caçador de mots, voldria dir-li: - Fes-te llavis pel crit d'aquesta terra. D'un a un...

Poema a la durada

›
Fa temps que vull escriure sobre la durada, no un assaig, ni una escena, ni una història: la durada reclama un poema. Em vull preguntar ...
04 de novembre 2017

Tardor

›
Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de me...
31 d’octubre 2017

Lectura

›
En uns versos xinesos de fa mil anys el vent espolsa canyes altes, els núvols de ponent enfosqueixen la tarda. Barreja de pres...

Pestanyes

›
Amb suavitat,          amunt i avall, cada ull          mou un ventall. Lola Casas.  De cap a peus : poemes del cos humà .  ...

Sentors de natura

›
Cercant estols de romaní,                                            la mà se'm feia ala ardida                                     ...
28 d’octubre 2017

La família

›
Gendre i nora, sogre i sogra, pare i mare, tia i oncle. El nebot i la neboda, el cunyat i la cunyada. Néts i nétes d'avi i d...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

quant a:

La meva foto
Teresa Grau Ros
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.