Picant la clova freda d'una tarda d'hivern glateixes per eixir, petit ocell de foc. Veig la teva ala blava contra el gris de tris...

Jo no soc jo, soc l'altre. En mil bocins m'esberlo per endinsar-me dins teu. Jo no soc jo, de mi ja no en queda res sinó una e...

El turó es dreça, opac, contra el cel líquid del silenci que en cascada de núvols resplendents es precipita avall, s'esbalça. ...

En la nieve inmensa la rojez de los frutos del acebo es aún más intensa. Gorostiarena Gorostiaren pinportak, zein gorr...

Ara tot somriu: la flor i l'ombradiu. Gatets, vora el riu, tenen el Sol per companyia. A jugar veniu, perquè fa bon dia! Pilota ...

Navegue a través del dia sobre un vaixell de mots provant de pescar els trossos del present que em reiventen Anise Koltz. La terra ...

A la Katka, la més aplicada de la classe, li van regalar ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, el més aplicat de la classe, li van regalar ULLS SORPR...

Adéu, estiu, l'hivern arriba: picor de dits, matins gebrats, gralla i pit-roig darrere els vidres i els nostres llibres il·lustrats....

Quina estació de més categoria. Sentiu què diuen per megafonia? «surt de la via número deu ràpid amb destinació a Totarreu». Educada co...

                               No és que sigui bestiar perquè em mengin.                                                                  ...

Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades blavors i junts renillen amb vigorós anhel; la terra s'enlluerna de la claror de...

Ning, nang, ning, nang! Les campanes de Nadal han despertat el pessebre. Fan trip, trap, patrip, patrap, tres camells. Ningú no sap d...

A la meva escola hi ha un munt de plantes i en sents les converses  si no les espantes. La que està al portal sempre veu els gr...

Tens un nom breu                                com la vida i la neu. Tens un nom nou                                com l'herbei...

Tu que en dolç bressol ets adormideta, que tens blanc llençol i fina robeta, no saps que hi havia un pobret infant que llit no tenia ...

He llegit que Morosini, general, ambaixador de Venècia, volgué endur-se les escultures del frontó del Partenó. Va fer muntar una bast...

Les paraules se m'entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me'n. Se m'amoroseixen entre els dits, i es tornen do...

Ara ets sensible al ritme del poema, al sobtat canvi d'un traç de color, al dolor d'una absència incomprensible, al raig de llum...

Quan bastiran llurs cases llurs mans tindran l'amor amb què pastaven fang. Sebastià Sànchez-Juan.  Poesia completa I : 1...

ARA QUE és tard, i en el recer d'hivern escalfa poc el sol, en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar, la imatge deliciosa...

On és? Fa molt fred. Diríeu que glaça. Una dona passa per un caminet. Una recolzada l'engoleix, enllà. Potser la ratxada ...

(versió lliure de Berta Piñán) Traço al paper els pocs signes que em surten bé: noms de l'amor, el de la mort. Compto les síl·lab...

Poesia: fer que l'entendre emocioni i que l'emoció faci entendre. Ponç Pons.  El rastre blau de les formigues .  2014

  Flor   flor     flor     flor      flor        flor     flor     flor     flor               flor    flor      flor                   ...

Salta la pedra, aigua del riu: besa la pedra fosca, i mica en mica, desfés-la. Fes el calze profund: sorra de la roca, barreja! A...

De nit, mon pare arrossega els peus d'una habitació a l'altra, en una obscura missió a través del passadís. Ajudeu-me, esperi...

El vent no s'ha endut       el sol damunt            les fulles. Adherència perfecta. Haikú irregular Ester Fenoll Gar...

PERCAÇO el mot des de la nit a l'alba, i d'ell en faig una balma perenne. Hi tanco dins l'ungit cel de tardor, el temps qu...

Un cel ras com un espill sense cares, com una pissarra neta on escriure-hi paraules. Un cel ras com el cos que descansa, c...