Aquesta llum que sento envair el meu pit quan et veig, ¿no deu ser una espurna de la llum creada el primer dia, d'aquella llum tan ...

Han viatjat a través dels matins verds sobre les aigües de l'enllà, han girat tants cops dins els cels clars, han saludat les mils d...

Els rellotges marquen el pas del temps; que s'aturin que no corrin que no toquin i nosaltres serem eterns. Ivet...

Quina hora és? El tren marxa, l'ocell metàl·lic dibuixa un arc. Segueixo amb els ulls aquests senders que travessen l'aire, v...

el vent bufa entre les canyes de vora riu sense trobar-hi resistència esvara per damunt la pell però la petjada hi perdura fora del...

                                    Com l'herba, com la pluja                                                        M.-M. MARÇAL ...

D'Armènia a Srebrenica sucumbeix la condició a l'extermini: l'òrbita d'un crit separa tots dos noms, idèntics en...

Hores, ai!, misterioses, invisibles, voladores! Ai, les hores que ens arriben lentament i després corren! Corren ràpides quan fugen i ...

El seu camí, tan llarg, tan ple, on els anys no fan pols perquè tot és viu. Els colors i les línies, el bronze, els blaus i l...

Hauràs de mirar el món de manera diferent: nua, sense prejudicis, descalça la mirada. Quasi sense adonar-te'n, buidaràs la casa, no...

Vinc de lluny i tinc aquella certesa que s'amaga en cada petita paraula. I es queda clavada dins meu en el batec de l'a...

A una pregunta de la mestra s'alcen vint-i-cinc dits: són els mastelers d'uns vaixells a punt de salpar cap als mars de la i...

La parpella del dia i del matí, una casa. La llum, com una casa. Amb Plató Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt , 2018

Aiguamolls pletòrics d'encenalls i un foc indecorós. Turons empeltats de saba carmesina. Laia Llobera i Serra. Cicles , 200...

Tinc unes mans que no són les meues, amb ratlles que trepitgen un destí: l'esgarip de caminar amb mi. Com pot l'arbre enfonsar l...

Sempre s'escau un desencaix de peces, esquerda entre el que mira i el que entén. buit entre la projecció i el que és. Son vuits i...

Mira com pinta el sol les galtes i s'esmuny entre les persianes de la casa on dormen els moments.   Sent la pressa de la calma ...

Joves castellers. Teresa Grau Ros

Armo un més dòcil contra l'altre fomento la secessió de la regió cobejada o armo els dos camps entremato i comento ...

caminar per les vies que obre el poema dir l'endins i l'enfora — la durada — la vida lenta gosar assolir al cim            ...

    L'Amor és l'essència, la més subtil de les energies, que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.                  ...

L'aigua clara del llac reflecteix una estrella. De la llum argentada, goso prendre'n un bri. Us el dono a vosaltres i entendre...

        Pas a pas... i amb la rosa vermella a la mà,         caminem sota els porxos d'un vell carreró.         Sol d'abril, p...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

L'estació estava acabada de pintar de verd, groc i roig i del color de la mar. Les flors i les fulles aguaitaven en filer...

Transito foll a l'hora ufanosa en què núvol i paraula esqueixen la claror del cel Travesso núvol i paraula amb un deix de cla...

Avui la pluja no duu espines. Vine. Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos un molinet de vent desbocat, de colors. Corrent...

Diré «¿M'estimes?» i esperaré el silenci on, com solies, sota el sospir, fulguren milers d'adverbis dolços. Quan tu somreies...

Podeu dormir, fills meus. Heu vist? Eren coloms, coloms de pau. Avui, són als Museus, els coloms de pau. Hi ha Museus de coloms de p...

Regirant uns calaixos del despatx del meu pare, m'he trobat una foto insòlita i xocant, una foto en què em tiro a la piscina de Corb...