¿De què deu ser teixit aquest silenci que m'esmalta les nits, i em fecunda les hores amb la més entranyable placidesa? És un silenc...

Clara mirada: sentir el que és invisible, veure el silenci. Àngels Marzo. Buscant Quios , 2014 Pr.: Jordi Pàmias

Voldria ta ciència JOSEP CARNER Et vindria a dur un poema escrit en la mirada, així, al tornar-ne, passar a tinta la trobada més ami...

Fins on la vista m'arribava, el camp ardent de paparoles. Un silenci de fi del món queia d'un blau de cel que va desaparèixer, ...

A Laia Climent, que ha sigut mamà A un ninet que ha nascut           li fa la dida     un bressol de vellut          de margarida i e...

Germans de mans, germans de cames, d'ulls, germans de plors i d'himnes proclamats amb mil dolçaines, li hem dansat l'últim...

Sempre enfeinades en el que anomenaven la cara pràctica de la vida (Plató es feia càrrec de la teoria), fins a mig colze en els mobles, ...

En plena recuperació em sento estranya dins el meu jo. Però quan estic damunt la fi del món, em fas un petó al front, i per un insta...

Els qui creiem en la solitud sabem prou bé que un sol déu és poca cosa per a nosaltres. Per això li afegim, al déu escàs, l'amor, qu...

Quin vegetal engendrament! Si l'amor vol ésser pensat, pres i sorprès en cos frement! Rosa d'un goig esbojarrat. Com si, e...

Grans o menuts, amples o estrets, grossos o fins, lletjos o bells, siguen com siguen són tots els peus dignes d'estima i aplaudi...

Carme Solé Vendrell

Primer miro els paisatges i trio un redol d'arbres que sembla fugir del bosc, o un puig que enarbora, solitari, tota la solitud de...

Amb mots trobats basteixo a poc a poc una fràgil, efímera casa de parets transparents. Poemes que algú, potser                    ...

Escric per salvar la línia natural de l'horitzó. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014

Bufa el vent de ponent. Bufa el vent de llevant. Si de ponent, calor. Si de llevant, plourà. Jo vull que bufe, mare, sempre el vent d...

Faig equilibris entre el gens i el molt, entre el poc i el massa i el lloc m'és incòmode: no fa per mi, que he crescut en el pro ...

Som nosaltres que trasbalsem les paraules. De sobte, ens semblen buides, com si sols els sentits manessin i ja no poguéssim ...

La brisa ardent abraça els entaulats i posa als llavis humits un perfum de darrer dia del món. La brisa ardenta abraça la taul...

Tremolor              vegetal d'uns sentinelles de mans platejades. Lola Casas. Blanc .  2008 Il·lustracions: Pere Borrell

Quan ni un arbre quede i no hi haja camp, del cel ni una gota de pluja caurà. Si hi ha algun jardí, de plàstic serà, i sols menjarem...

Pols blanca, llavor de vida. Cor d'aliment        de qualsevol taula. Lola Casas. Blanc , 2008 Il.: Pere Borrell

El meu país és llarg i prim com un vent fi de primavera. Quan ix el sol és una flor, que, tota d'or, a espai desperta entre la ...

Moltes frases té la llengua Anglesa, només d'una he sentit el so, fluixa com la rialla del Grill, forta com la Llengua del Tro. Qu...

                                (A Finiu, fornera de parla clara) La fadeta bona avui ha preparat unes farinetes del que havia segat...

com una rosada de silencis           damunt els camps margenats amb pedra seca com un ídol foragitat                     del cor dels ho...

Arriba dels conreus l'autobús matiner i es detura a la plaça on frisa el mercat. Els camperols de Sant Josep venen ametlles i el xiv...

Paperines blanques de sucre-de-pol·len. Sou refugi discret        de rosada                  i marietes. Lola Casas.  B...

Les obres literàries, la poesia, no només són paraules: a través d'aquestes paraules es fa una obra d'elaboració de l'experiè...

En la llei i en el pacte que sempre guardaràs, en la duresa del diàleg amb els qui et són iguals, edifica el lent temple del teu ...