A Melània Vas venir del voler, fruit de l'amor que natura no havia fet possible. Vas arribar a...

Noves formes. Noves paraules. Coneixements. Es desenrotllen els sentits. I se sent una nova sensació                        don...

D ic, no, què deia? Si hi ha u- na cosa com ara aquesta que explico, la plaça, el bar, uns homes i dones, set arbres, la font, ...

D'infants a infants, volen com les gavines papers de bon omplir amb mots de pau i d'amistat llunyana però encesa amb resplendor ...

                  A Gloria Fuertes Sense consciència plena de les coïssors de la vida, davant nostre teníem aquella dona: la...

Et recordo quiet com el pas de la tarda, com qui per ésser ardit no li cal moure pols ; més que muscle i cervell et recordo mirada, com ...

Què seria la vida sense la presència alegre dels geranis o les flors minúscules, els petits estels de l'esparraguera, el rosa càl...

Crees ciutats sostenibles mentre desfàs la meva. T'acompanyen els genolls atrinxerats, les passes perplexes. Et preguntes si ja no ...

Tinc la casa voltada  d'un rierol molt clar. I dins de l'aigua no s'hi fa mai vespre; la lluna sempre hi és, endiumenjada, ...

S'insinua el bri de vent en les fulles temorenques de rovell. Quan el verd                      i el blau mouen lleument les parp...

Començaré per dir «corria» i ja la veig corrent: sóc jo mateixa quan esclata la força adolescent. Sentia esquerpa tota cosa, tot m...

La terra dels nostres pares, la terra dels nostres fills, la terra que hem fet nostra o la terra que, potser sense adonar-nos-en, ens ha ...

Es diu... Ja sap com es diu, però ha hagut de transcórrer molt temps abans no li arribés el seu nom. Encara més temps fou necessari p...

Amic meu que ets allà on sempre és primavera, i tens flors tot l'any al teu voltant. Hauries volgut estar més temps entre nosaltr...

Bescanviàvem batecs, sense adonar-nos que ens enriquíem. p. 69 Joana Raspall. Solcs.  2018 Il·lustracions: Conxi Rosique

En qualsevol ciutat boirosa que tingui museu d'art grec antic, ai, Antínous, les mans desmesurades i els ulls ensinistrats per cops...

Quin gust, devorar llibres! M'alimenten com si fossin queviures! Si estàs llegint, ¿no vibres? Així m'agrada viure: ¿no ...

VENIM DEL BLAU i anem cap a un blanc cada vegada més blanc. Disposem de tota una vida per créixer i de tota una mort per decréixer, ...

On és el meu país? No tinc herència a la tardor arrossego el bosc darrere meu com un ramat d'elefants sense ullals — Posseeixo ...

Lluny tot es torna fàcil com quan convertíem els iogurts en telèfons amb només un fil. Lluny mai hi ha un blau al cel ta...

Fa espessir el temps, la part de desig que l'amor conserva sens resoldre. Però, com a mecanisme de la natura, el temps troba just...

Ha florit la primera magnòlia com a tots ens floreix un amor, o una joia profunda o petita, o un moment de tendresa o repòs. Cadascú t...

Ha florit la primera magnòlia... Quina copa de seda i perfum! Quina blanca, divina presència! Quina pena que duri un minut! -Un m...

Mai no vaig saber desxifrar endevinalles de misericòrdia i creixia en la ignorància d'altres competicions olímpiques. Síntesi i pre...

Prenent el sol entre parets de maó vermell tot ple de gent cremant la pell però les saltem i fem l'agost a cau de lluna fins qu...

                                 24 Un cop adormit, les imatges em fan veure com de vegades un somni esdevé la negació del somni. Po...

L'edicte de l'emperador cristià així ho manava: prohibit jugar a daus, explicar les lleis i ensenyar filosofia. Havia d'emmud...

                          "Lo jorn sencer tostemps sospir".                                                   Joan Timoneda ...

En l'hora baixa els meus xiprers s'esborren cap a la fosca. El fanal groc serà un dels records del dia.              Montor...

Diré: fa un dia maco, estels llunyants que brillen, vestit color de rosa, engrunes de memòria, llarga tarda tranquil·la. Podent dir ...