Els rajos de sol impregnen la plaça de Carlo Felice, molt a prop del passadís que travessen les ombres. Encara hi viu l'esperit  ...

Amb els ulls ben oberts, finestres per on entra el riu de la vida, veus com la natura inventa i fa imaginar i et deixa tastar piny...

Al darrer prestatge    d'una llibreria hi havia dos llibres    que ningú llegia; només una aranya    els feia visita, molt respec...

Capaç de viure de quatre xàfecs, el llentiscle creix als alzinars i les pinedes, també entre coscolls, a les garrigues, i en vessants ben...

Ha passat hores davant la pantalla fent descobertes d'adreces i noms, ha omplert de lletres i xifres i símbols tot un disquet, gaire...

Els ulls són com dos boles que es mouen molt lentament les pestanyes van mullant-los per a evitar fregament. N'hi ha de molts tons...

Pluja de meteors, al ventre, al pit, al front de la nena dormida; fa un badall, obre els ulls, mira el cel i camina. Teresa Rierol...

   El cel ja és tan madur que vessa dàlies per l'angle del pujol. Rera els teulats torna el llevant astut ― una vegada més ― a afa...

Juga la llum, per dins el verd pinar, insondables i eternes meravelles... La terra clou els ulls per reposar, i el cel desvetlla el co...

   Tota la llum sembla restar captiva al cel turquesa del capvespre. Tota la llum sembla furtada al món que, de sobte, s'ha trobat nu...

Tot és més cert darrera el teu somriure, tot és més cert, i lluminós, i amable. Quina tardor d'inesperats prodigis que encén la sang...

sovint ens emprenyem amb els altres perquè no ens fan el que hauríem d'haver fet nosaltres ㅡ responsabilitat Rupi Kaur. El s...

la "mezura"... est ce qui permet la lutte contre la menace sans cesse présente de la mélancolie                                ...

M'afluixaré els cordons ーpermetㄧde les sabates. O em quedaré, dempeus, descalç sobre els taulells. Diré una lletania de quatre coses ...

¿On podríem anar que els anys passessin més lentament? Feixugament sotmesos a la caducitat del temps, no hi ha cap viatge que pugui alli...

Dir la llum de la natura sense descriure'n el paisatge. Dir presències humanes sense posar-hi ningú com a pretext. Dir espais hab...

Tot és propici en els teus ulls que m'obren profundes vastituds, tot se'm revela dens com la tarda rera les cortines. No em vul...

Manllevaré la pols d'una ombra, la trama subtil d'una duna, i en no poder arribar més lluny inventaré el corc per als dies que ...

Cel de la terra que ens duu, brancatge amb el fruit madur, cant de la nostra agonia, veu segura en l'insegur:        Maria. Digu...

             «Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls»                                                                        J. Vi...

On hi ha parets de vidre enderroquem cortines.          (Els murs extravagants            solen ser honestos). Deixem-nos envair pe...

Dilluns, visito Sant Llorenç de Morunys Dimarts, cap a l'estany d'Ivars Dimecres, busco avets a Espinelves Dijous, me'n vaig...

L'ull àtic va plorar mars d'amargor. Mars de plors dels vols dels vulls dels ulls que ploren. De Clandestima Glòria Julià...

   Mentre t'explico un conte, veig en la penombra els teus ulls, molt oberts.    Mirant-te, com em reca el futur!    Res comparabl...

No em canso de viure, la vida em passa lenta, no me n'adono i han passat vint anys. El relatiu s'amaga en l'absolut, la mor...

         I No som silenci. Podem dir la tristesa, anomenar les albes. Sabem que és la tenebra callada sobre els llavis. ...

s'atansa el fred, és la llarga espera de la primera pluja tardoral. grallen els corbs en el límit dels prats, les bardisses ja call...

no tenen ni idea de què és perdre la llar amb el risc de no tornar a trobar la llar de tenir tota la vida dividida entre dues terres i ...

                                    A Melània Vas venir del voler, fruit de l'amor que natura no havia fet possible. Vas arribar a...

Noves formes. Noves paraules. Coneixements. Es desenrotllen els sentits. I se sent una nova sensació                        don...