La palma que has trenat aquest matí amb el perfil corbat de la carícia es vincla com un arc. Lala Blay. Liebeslied .  2001 Premi Be...

Entre roques i muntanyes baixa el riu atabalat. Arrossega allò que troba i s'ho emporta fins al mar. Quan els núvols descarreguen ...

Amb un nas tan punxós, tan superperillós, el gegant porta al llom tot d'ocells a fer un tomb i els permet fer un bon mos arrencan...

La mar com una noia que porta un vestit blau. L'escuma de les ones, faldilla amb farbalans. T'estires a la sorra, la beses i...

Parlo d'agrests ocells        de sols     que no s'apaguen     d'inamovibles     pedres     de sang     viva     d'e...

Parlo del mar a la tardor, quan nedem per un bosc de fulles caduques. Cada cop serà més freda l'aigua, més gebrat el camí. Però no d...

Sota una roda rodona poseu-hi un quadret quadrat i al damunt, per acabar-ho, un triangle triangular. Quatre rectes rectilínies podran ...

Mercè, Palma m'és llunyana, sóc lluny dels carrers, lluny dels ametlers i d'aquells carrers que clou la murada. Mercè, ...

No pot ser que no tingui sentit el nostre temps, dins l'espai i les forces mòbils de l'univers, on rebem fugaçment llum de la con...

Mol prest agafaré el vol que em retorni a l'illa. El sacrifici de l'acció per entre els núvols es fondrà, i veuré estesa sobre ...

Era, amb l'impuls alat dels versos, com l'ocell que travessa el vidre. Volia viure perquè els mots dels altres trobessin en e...

La Marta, que és molt trempada, somia que és una fada. Viu en un gran castell envoltada de follets. Arriba un drac malvat que fa pudor...

Obro els ulls. És de dia. en el camp l'aire mou les espigues. Obro els ulls. És de dia. Des del cel veu el mar la gavina. O...

N'esperam tant, de la vida, que mai no ens pot satisfer i acabam vivint-la, rutinaris, sense saber-ne què fer. Ponç Pons. El rast...

En la sorra,    amagat, hi ha un tresor    oblidat No hi ha dracs    que el vigilin.     Ni pirates que desfilin.  No té clau No...

Saber de cor el silenci diamant i/o espill el silenci enllà del blanc. Saber el seu pes el seu signe ㅡhabitar la seva estrella     ...

Faig cap al teu redol humit vora l'enginy on les turqueses blavegen el cel gris. Rosina Ballester. Vestigis.  2010 Pr.: Ponç P...

A la nit soc jo sol, quan tot queda a les fosques i el món no el puc veure, però sé que és aquí. Amb el cap al coixí, recordo, imag...

He vist al lluny la serra blava desemboirar-se lentament, davant la nit que es retirava cap a les coves d'occident. L'extrem d...

Ja no soc, ja no tinc ja no vull ni voldria. ¿Què no soc? ¿Què no tinc? ¿Què no vull ni voldria? Una cosa que el temps inclement em pr...

Dels oficis que conec aquest és dels més importants perquè salvar una vida sempre deu ser d'allò ben gran. Però no és un ofici fàc...

Escriure les frases nues perquè mostrin la bellesa de la naturalitat i expressin breus la vivesa essencial de l'autenticitat. Ponç...

Quan era encara molt menut per l'ampla carretera i entre la polseguera trobí un cascavell perdut. El collí, i una musica damunt d...

                                       4 Quan el saber retorna a la innocència, quina muda victòria! La tetera amb l'Àngel amagat en...

I la figuera arbre de mel, antic i nostre i amic del mar, veig que brotona adelerada per no fer tard. Clementina Arderiu, Antol...

Aquest llibre és el més clar de tots els nostres: el pots obrir com per entrar a casa. Hi trobes totes les coses, ben ordenades , amb ...

Bella Lluna em vetlla el son quan tinc ganes de dormir; m'acompanya amb la claror, em fa llum prop del coixí. Quan acabo de sopar ...

Aquest matí trobo a la finestra un bocinet de nit. Es veu que s'ha perdut entre la pluja, i jo l'he recollit. No vull que el sol...

Escarbe el gest del temps; la mar em pren amb força els dits, el cos, i els ulls excaven a la vora el clot de tants estius. Les mans trie...

Quan Josef Božek, mecànic, construí el seu vehicle propulsat a vapor i després un vaixell fluvial i tot de tretze metres d'eslora, ...