Estima, estima, estima, diu el Percy. I corre tot el que puguis per platges daurades, o per runes, o per polsim. Després, ves a dormir....

De petita somiava en un mar com un llençol, i a l'escola el dibuixava tot ell blau, d'un sol color, però amb els anys vaig anar...

He heretat l'esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M...

Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. Poema XX de Cementiri de Sinera El meu primer Espriu: un poema per a cada esta...

Baixo per l'avinguda Madison fins aterrar viu en una sala plena de Hoppers, olis dels anys vint fins als seixanta, en què la buidor ...

Han callat un moment el vent i el mar i les fonts tenen dolls aturats a mig aire, que no gosen tocar una terra que es diu "beneïda...

Tot viatjant per camins que porten a altres mons he trobat la bellesa excel·lent, la clau que obre la porta dels misteris i l'ombra ...

A Benicarló carxofes i a Vinarós llagostins. A Borriana, taronges i a Xàtiva l'arnadí. A Xirivella les figues i un parell de boti...

No és fàcil seguir-te el camí, destriar el que dius          sense aclaparar-se, sense perdre's en la intensitat,                 ...

          XL I tot em queda per dir, però m'atanso a contemplar-vos, formes, des de profundes deus d'un serè silenci. De...

                    Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,                     és impossible.                         W. BENJA...

Una munió de cossos inclinats damunt la bicicleta pedalejant  amb fúria —no en sabem la intenció més immediata— per arribar a la meta ...

                       Recordant Goethe. Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No ...

Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vell...

                                                         Amb Xenòfanes I veiem que s'ajoca el Pirineu, com una ocella enorme; i, d...

                  A Francesc Garriga No era el món el teu món i el temps tampoc no era el teu temps. Tot i així vas aprendre a resist...

Amor, perquè sabem els nostres anys sé que algun jorn caldrà donar la terra. Val més saber trobar el començament, car és tostemps refugi...

V posat sota el clap de sol entre els jocs regalima immòbil tot ell darrere els murs on viuen els pins i els xiprers _____________...

A l'aigua s'esbossa la ploma d'aquella au que no existeix. La prova que encara hi ha esperança. Sense afrontar l'exili,...

Sí a la Poesia , groc llum, una idea genial! ara m'apago,  ara m'encenc, a la Poesia , Sí. Exposició d'Ida Borvill....

Són anades i vingudes de la llibertat a la necessitat. Són ponts amorosos construïts com escau a un savi enginyer: amb tendresa per pod...

L'espill et mirà i trobà una dona que somiava feliç i reia. Moltes coses per fer, en el teu món, escapant-se d'entre els dits ...

Perquè ens mirem, s'ha fos l'hivern. Ho diuen els estels que es toquen  per despertar-nos a la llum. Ho diu la mar que atreu les...

Si tens temor quan penses en el fred del teu hivern particular, recorda que, a més de les guitzes de l'atzar, s'oculten les sorp...

Forma com embolcallar-te si disposes els éssers en composició plena? Forma com abraçar-te si abraces l'ésser en estructura i pl...

La frondositat de l'herba em feia creure en les plantes exactes. Rosina Ballester. Vestigis.  2010 Pr.: Ponç Pons XII Premi d...

Conten que fa anys i panys,  als jardins d'un gran palau,      un rei plantava melons tots ells amb pell de gripau. Va passar que ...

Jo, que vaig ser cendra abans de l'incendi i vaig ser mut tancant el jardí primitiu, ara caic a la lucidesa de l'aigua, de l'...

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre e...

Per fi he pujat la muntanya relliscant sovint, relliscant de vegades a l'herba, de vegades a la pedra. Quan he començat no clarej...