Fina Girbés. Que sonen els versos !. 2018 Il·lustracions: Julio Antonio Blasco

Amb tres monedes de fantasia podem comprar-nos un poni ros, lleuger com l'aire, valent i dòcil, prou fort, que ens pugui portar a to...

Tanqueu portes i finestres que el vent bufa enfadat. Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula i pels clavills s'ha colat. Espenta els núvols...

Quan el rossinyol es lleva,  l'alosa se'n va a dormir;  ell, de nit, canta a la lluna;   ella, al sol, de bon matí.  Les cançon...

Déu mirà l'espai i jo vaig aparèixer, fregant-me els ulls admirat del que vaig veure. La terra fumejava, no cantava cap ocell; no hi...

                                a Anton Txékhov Són èpoques, supòs, de lucidesa, de crisi personal que veim el món com un teatre d...

¡¿Que amb l'ombra negra de mil jungles se m'ha ratllat el groc del cos?! Doncs sigil·lós, amb dents i ungles, surto de cop d...

Blancs i inflats, formen un bonic dibuix             fet d'esponjós cotó fluix. Lola Casas Al cel cabretes-- : metereologia i ...

Que quan miris enrere, ben lluny del ventre opac del dinosaure tètric que t'emmordassa els somnis, i siguis finalment allà on tu v...

Dues pells clouen fragància de magnòlies. Joc d'erotismes nocturn. Reflexes d'aigua ens fan l'amor simètric. Zoraida B...

A mitjanit van simular una tempesta d'estiu amb un ventilador, un joc de focus, un timbal i l'aigua que queia del sostre. La vid...

Els colors dels oficis jo els sé: el blanc és el del forner, que es lleva abans que els ocells i duu farina entre els cabells; l'es...

Roderes i camins, estrella dels matins, incendis del capvespre: Els dies que hem viscut, les naus que s'han perdut en somnis i tem...

Jo record el teu nom, Llompart Oscant imatges al revòlver Sempre al cornaló de l'incendi Entre gessamins i magnòlies Paraules i est...

a Ottone Rosai 1934 Per un Déu que somriu com un infant, Tants xerroteigs d'ocells, Tantes danses als brancs, Una ànima esdevé ...

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no hi havia cases, en els arbres que creixen on no hi havia arb...

En els meus quaderns de classe En el meu pupitre i els arbres En l'arena en la neu Escric et teu nom En totes les pàgines llegides...

J a que em compareu amb un cotxe veloç a mb un bell estil, elegant i feroç... g uarnit com un rei amb vellut ple de llunes u s diré que ...

la nau digué el trajecte brisa marina i llengua de sol que escalfa la cara. No hi ha marxa enrere en la física dels paradisos els hu...

A l'albada del temps oberta al sagrat com flor i essència gravita la unitat en els ulls de l'home assegut en soledat Mentre ...

              Ia Finalment les construccions de l'home retornen al paisatge               Ib Per fi vençudes les construccions ...

debut del temps, al punt de la desclosa l'oreig benigne la nit és un dol prim que l'alba esfilagarsa Carles Mulet Grimalt...

El bec sadollat de pau i un branquilló d 'olivera, és la figura senyera per dir al món: Ja no ets esclau.                         ...

He disposat grups de plantes a tres nivells diferents. L'inferior, entre els dos últims versos, el componen plantes de forma arrodoni...

Estima, estima, estima, diu el Percy. I corre tot el que puguis per platges daurades, o per runes, o per polsim. Després, ves a dormir....

De petita somiava en un mar com un llençol, i a l'escola el dibuixava tot ell blau, d'un sol color, però amb els anys vaig anar...

He heretat l'esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M...

Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. Poema XX de Cementiri de Sinera El meu primer Espriu: un poema per a cada esta...

Baixo per l'avinguda Madison fins aterrar viu en una sala plena de Hoppers, olis dels anys vint fins als seixanta, en què la buidor ...

Han callat un moment el vent i el mar i les fonts tenen dolls aturats a mig aire, que no gosen tocar una terra que es diu "beneïda...