Divina és la persona — tot ho és — també ho és l'ànima Com hi pot haver immortalitat sinó a través de la mortalitat? Com poden ...

En aquesta estona petita s'hi ha amagat l'univers de les estones silents i caduques que desfilen pels prismes intermitents. I ...

Ha arribat de les Amèriques ella amb el tren, la mar, l'estiu i les seves maletes lluents. Als cabells, una agulla que agafa papa...

Estimo la ciutat perquè estimant sempre, per sempre més, s'hi guanya. Ploro per algunes cantonades, per les víctimes de l'holo...

El perfum que s'arrela als nobles arbres de la ciutat i a recer de la nit amics que se sumen a animades revetlles vesp...

Per la plenitud madura de l'estiu Deixaré que les meues mans rellisquen. Estendré els meus adolorits membres Cap a la terra pesada ...

... És per això que ara cerco camins, l'ombra dels arbres, la fosca obaga contra les blanques cases. I així, arrecerada, escolto ...

p ocs instants després de l'ajust de les mans els trens capitals van passar sense el cos. p odríem pensar en una gran conspiració. ...

                        A Frederic Sànchez, pres polític El color dels ocells ullprèn els presos. Massa alta és la muntanya de les rei...

Perdem la roba mirant-nos l'un a l'altre: l'acord és tàcit. Jaume Creus, dins, Llum a les golfes : una antologia del ha...

L'últim que no es posa a córrer quan de sobte plou, sinó que camina lent com si res, serà el primer en l'amor i serà seu tot e...

Viola. Orquestra de cambra foradada i cor de dones plorant. Del piano de les runes el so esquerdat, timbals de bombes i un udol de v...

S'erigeix Babel damunt dels homes, a Alexandria els manuscrits, les Termòpiles ressonen i el Vesuvi s'ensaliva. Ilios estreny ...

Dius mar i dius veu, i cel i muntanya i pluja d'incendi la nit retornant. Dius terra i dius homes com arbres que esperen un riu...

Llenço als quatre vents estrelles que he trobat dins les meves butxaques, perquè pintin de mil colors les nits més negres del món. ...

Tot groc. De tan madures, les marjals s'inflamen sota el sol. I està esgotat el cereal, del llarg estiu de palla. Marjals d'arr...

Com més sembla que toca lligar caps més cadascun per on li sembla tira i a més cada un pel seu cantó es desfila però potser d'aquest...

Al matí perla, al vespre aiguamarina. A l'horabaixa el sol esmicola topazis en l'ara lleu dels núvols. Enric Sòria. Abans ...

Oblidar què és un rellotge. No reconèixer l'instrument. Intuir que el temps és el breu balanceig d'una barca amarrada a un port...

Infantesa praguenca, refrec de farbalans, la grisor cap enfora i els ulls girats endins, un món que ja s'ensorra entre amoroses mans ...

Cavaller que va de dol porta closca i no és cargol. Sembla un frare ben barbat i es veu groc quan és al plat. Tan negre com el...

La vida, la meva i la vostra, és com un mirall trencat on en cada tros s'hi reflecteix tan sols un moment, un instant a penes. I...

Sense crueltat, no hi ha cap festa.                       Friedrich Nietzsche No és gens fàcil morir. Matar sí és fàcil. I més fàcil ...

"Tortuga prenent el sol" by Rafel Miro is licensed under CC BY-NC-ND 2.0

Lenta camina la tortuga que sempre arriba a l'hora Petit opercle sobre la sorra blanca un ull que ens mira Haik...

L'amor és la causa de causes, De l'immens No-res primer El vapor sense reflux i sense abundància dels narius de la Mort. Va dema...

Cinc-centes albes més endins ancoraràs damunt la mar. Navegaràs un altre món desconegut. Tendràs el cor eixut i, dins el pit, l'àn...

boscana la llum que s'arrela a la terra s'infiltra a la roca i s'encén s'envesca en els camins després de transgredir ...

Enllà de l'aigua i els ossos Enllà de la sang i l'alè El cos és l'adreça física de l'ànima Som llum embolcallada de pell...

Feliç qui sap desitjar un cos amb l'ànsia que t'ofreno. Feliç qui sap escriure sempre -i seduir en escriure'l- com al pri...