La poma la més fina que es pot collir dins l'hort, és la valldemossina. Oh, quin plaent record! Pertot n'hi hagué balquena di...

Quan atureu el temps —l'instant entre batecs— amollau les paraules com qui fa volar l'ànima en un verset efímer. Miquel Àng...

Un dia vam creuar els mots. L'avançada d'un exèrcit desarmat, el preludi de les converses que van venir després per prendre...

Que tafanera que és, la finestra! Tot el sant dia mira el carrer; sembla que compti la gent que passa i que vigili on va i d'on ve...

Tinc un llibre fet       amb pètals de rosa, esquitxos de mar       i olor de maduixa. Per fer lletres d'or,       una papallona ...

Tot sembla perdre's i tu camines amb runes a les voreres i no entreveus ni tan sols si pots seguir. I creus que t'atures però el...

Per tu s'obren les roses blanques i esfullen corol·les de neu damunt el teu cos tan petit i tan meu. El bressol                pl...

No tinguem por, malgrat les ones de xoc, les càrregues elèctriques d'aquesta tempesta. El llamp no trencarà el nostre món interio...

A casa teua oblidares el desig. A les nits lliscava en la calitja dels teus somnis quan la llum queia somorta entre les reixes dels teu...

Sé que tinc un amic       que encara no conec. No sé si el trobaré       al mar o a la muntanya, al mig de la ciutat       entre gent ...

Que no eren tan solament els cossos allò que jo estimava, hi havia una altra cosa, almenys en aquells més volguts, alguna cosa a més de...

Ho aviso, estic assegut dins una cambra fosca, m'envolten rates i gripaus, moltes dades sobre rates i gripaus, també un simi i les ...

Quan m'assec vora la font ni m'adono que el temps passa, perquè l'aigua va cantant amb veu de seda i d'obaga. Si a...

La vida que volíem no estava a la venda. I ens l'haguérem d'inventar. Llorenç Romera Pericàs. I l'ànima em penjava així....

¡Oh flor de sàlvia, cosa divina, blanca i morada, reina i beguina! Vens a l'octubre per a sentir que el cel s'esblaimi, que es d...

La part teva més bona que transmets en els altres com el cant dels ocells damunt l'aigua blava és immutable i tendra poderosa com ...

L'onada de calor t'ha deixat sense forces, eixorques les hores alenteixen i no saps com sortir d'aquesta calitja, que fins ...

El cel de nit és un mapa on s'amaguen mil tresors, que envolten la lluna blanca i resplendeixen com l'or. El cel de nit sap ll...

Estimo aquest cel i aquest sòl que ensenya dents de roca a les genives de la terra desafiant el vent dels segles. Estimo la cançó dels r...

La ciutat suspèn l'alè. Uns nens, de cos lluent, salten de les roques cridant com granotes. La marinada escampa sobre l'asfa...

Sabia que vosaltres podíeu, malgrat moltes coses, explicar-nos sempre fragments d'allò que volíem. Sabia que vosaltres sabíeu...

Que vives semblen, entre l'herba i els núvols les ombres fràgils! El vent les esbarria la boira les apaga. Entre l'herba i...

Flueix tranquil, el Segre. Flueix tranquil als peus de casa, pel camí sempre incert de la vida. Sents que l'enyores, quan a l'e...

Hora blavissa               ran de la mar. Volen gavines,               s'atura el vent. Les veles dormen;               només els...

Esfilagarsar mars teixits amb llana, un hivern qualsevol. Tan delicat, el nou abric, el gest de llibertat que ens dediquem... Trenquem l...

Gotes, gotes, pluja espessa; jocs de boires als fanals; ball de fulles dalt dels arbres; xip-xap de peus als aiguals... Sento la roba ...

l'ordre i el desordre són germans picats que es guanyen les partides una si i una no ens ho mirem des de les seves mans ...

Ara mateix mirem amb el nen els dibuixos que ha fet al seu quadern d'escola. Feliç, passa els fulls on ha fixat la seva llum al traç....

Nit estiuenca,         nit de calor. L'herba s'asseca,          però jo, no. Com més fa calda,          més bé jo estic; ella...

Divina és la persona — tot ho és — també ho és l'ànima Com hi pot haver immortalitat sinó a través de la mortalitat? Com poden ...