Volen gavines les ales ben esteses arran de barca. Els rems s'enlairen ruixim d'aigua ben blava que el vent empaita. Vora l...

Passes van i passes venen, de peu gran, de peu petit; des que el sol obre la porta, quin matí més eixerit! Passes van i passes torne...

Tota llengua quan la respirem      és breu com diem mare               fins al retorn. Nicole Brossard. I de sobte soc aquí a punt d...

Des de l'ombrívol miratge del somni la nit s'aboca als renovats sorolls, mentre s'escapoleix un raig pels finestrells que de...

Cada vegada que un propietari de la terra proclama per a treure'm aquest patrimoni hauran de passar damunt del meu cadàver hauria ...

Aquest lloro repeteix tota paraula que escolta; de xerra us dic que en té molta, i per a mítings serveix. De debò que ens avorreix. De...

Com que feia temps que no en collíem, em va sorprendre veure'm els dits tacats d'una tinta violàcia com de proclama republicana ...

La llum daurada reverbera als carrers. Les orenetes boges xisclen i van i venen cent vegades, dibuixen arabescos increïbles, tallen...

Xucla una M, es menja una I, pren una T, mossega una J, xarrupa una O i llavors se n'adona: s'ha empassat un MITJÓ! Salva...

La majoria el troben pretensiós i superficial, mentre que una minoria el consideren una de les poques persones amb visió pròpia i un ...

                        "El món neix en cada besada"                                            Joan Fontcuberta No és veri...

Tremolo en llocs diferents en nombre i pes i mesura. Prop de tu em sento més viu al teu país i defora. El temps se'm nua al volta...

Camina, caminaràs... som al cor de la planura: no es veu de prop cap altura, no hi ha res que trenqui el pas. L'estiu abrusa ...

Encara hi ha penjolls de cireres  a les branques més altes del cirerer adormit. L'aire escampa el perfum del gessamí que puja pare...

Un glopet d'amor     m'ha fugit enllà sense preguntar-me     on podia anar. No em dol; sé que al regne     de l'inconegut...

Com que té el coll tan llarg, la girafa la fruita més alta agafa. Les altres criatures  li envegen les altures. Des de baix diu el xaca...

... Tu, la llum als ulls i al somrís que es fan espai entre el cansament; ens mirem (ja fa anys!) en els núvols, com ho fan dos que des...

Les fades bones, que han marxat a fer nones? Fa temps que no se'n sent parlar. I si han fugit d'homes i dones i s'amaguen a...

Amb vells cristalls rosegues les punxes oblidades del temps: la memòria d'una onada que t'ha deixat el cos tan transparent i l...

Capbussar-se en el mar i sentir l'aigua eixordadora llepant la pell resseca que busca oxigen i anhela superfície. I amb els ulls ...

Allò que és real i el que és irreal però no impossible esdevenen el reflex de la societat en què vivim. Joan Brossa. Ventall de poemes...

Dotada per la música, cerca el ressó i el troba en veus que preludien els moviments interiors que en cada platja onegen. La seva oïda ...

                                    Catalunya Muntanyes blaves vetllen cases apilonades sota un cel que és un teixit transparent que ...

Quin ocell vull? –L'oreneta. Quina flor? –El gladiol. Quin color? –El que té el sol. Quina veu? –La del poeta. Quin amic? –El més f...

hem vingut per repetir-vos la terra, per fer servir síl·labes i nombres endreçats per dir de nou el món, per refer i per servir. per me...

I que la imatge de la poesia sigui el vol que transporta no cap a la mort, sinó cap a l'eternitat que hem creat amb la pietat dels h...

A la recerca de la forma, la paraula o el moviment, hi ha sempre el moment previ, la sístole silenciosa de l'aire, l'espai ent...

... Però és bona la son que venç els cossos cansats i prepara l'esperit per a l'aparició universal de l'aurora. Encara el p...

«L'ànima de l'univers [...] s'assembla a l'ànima d'un gran arbre que, sense fatiga  i silenciosament, en governa la...

La poma la més fina que es pot collir dins l'hort, és la valldemossina. Oh, quin plaent record! Pertot n'hi hagué balquena di...