És quan acaba o comença el dia que m'agrada passejar pels carrers que tant conec i descobrir colors i figures, dins meu, que no h...

La tortuga cançonera a poc a poc fa camí. Ha sortit de bon matí per arribar la primera a menjar-se l'enciam de l'hort de la ma...

Almenys poder veure un arbre, al matí buscar ocells, cantar cançons alguna cosa que ens arreli que ens apropi a la infinitud que fingim....

Al primer matí de les herbes que ventilen suau els espadats carnals amb la crida on s'arruga la saba a flor d'aire quan tant d...

Els teus setze anys són una platja oberta que jo em miro de lluny, gairebé amb por d'enterbolir amb la compassió les aigües de la te...

penso en com el pare va treure la família de la pobresa sense saber què era una vocal i la mare va criar quatre fills sense ser capaç d...

Tenyeix de blau el temps: transfigura el somni, transgredeix els mots. Fes que els seus colors esclatin al raig de la font. Que l...

Com el vent que passa així és passat el temps... i com és passat qualqui cosa ha cambiat ell pensava, segut a la gradinada del teatro ac...

El sentit comú instaurat pels romans m'ajudi a posar pedra sobre pedra. Rosina Ballester. Vestigis.  2010 Pròleg: Ponç Pons XI...

¿Per què les persones continuen demanant de veure       el document d'identitat de Déu quan la foscor obrint-se a la matinada       ...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

Homes callats, coberts de sang i sutge, alcen l'esguard impenitent que jutja: poble vençut que sobreviu als reis. Josep Carner, «17...

Anirem al tossal que domina la plana. El bosquet de garrics negreja, en la distància —com una viva tofa d'alzines turmentades. L...

Darrere d'una tassa de cafè, enmig d'un hort rosat de mandarines, a l'ombra volandera d'un núvol de llençols, damunt de...

Primer va ser el verb. I encara abans, els primers brins de llum, i néixer sense sons que ens redimissin de la nit ignorada, atreure la...

El full i la fulla es varen casar: el nuvi, tot blanc; la núvia, verd clar. Quan tots dos sortien de dins del jutjat un munt de confe...

Vesprada al bosc. Entre branques, la llum pinta clarianes d'un groc de febra. Els amics busquen bolets on a mi se'm revelen poe...

Sortiré al fons de la foto de família. Com un decorat. Desconeguda i indomesticable. Anna Gual. Símbol 47 . 2015 Epíleg: Esteve ...

                                                A Adrià Chavarria Campana de l'ermita del Mai més que abismes els ocells en el sil...

Jo no camino. És la terra que em camina. Em caminen les alzines. Els líquens i les pedres em caminen. Em caminen els ocells. Em camin...

He entrat dins la teva ànima esporgada per coves i estimballs, nius de vesper; amb socarrim de fusta i pols humida el corc despietat et ...

Volen gavines les ales ben esteses arran de barca. Els rems s'enlairen ruixim d'aigua ben blava que el vent empaita. Vora l...

Passes van i passes venen, de peu gran, de peu petit; des que el sol obre la porta, quin matí més eixerit! Passes van i passes torne...

Tota llengua quan la respirem      és breu com diem mare               fins al retorn. Nicole Brossard. I de sobte soc aquí a punt d...

Des de l'ombrívol miratge del somni la nit s'aboca als renovats sorolls, mentre s'escapoleix un raig pels finestrells que de...

Cada vegada que un propietari de la terra proclama per a treure'm aquest patrimoni hauran de passar damunt del meu cadàver hauria ...

Aquest lloro repeteix tota paraula que escolta; de xerra us dic que en té molta, i per a mítings serveix. De debò que ens avorreix. De...

Com que feia temps que no en collíem, em va sorprendre veure'm els dits tacats d'una tinta violàcia com de proclama republicana ...

La llum daurada reverbera als carrers. Les orenetes boges xisclen i van i venen cent vegades, dibuixen arabescos increïbles, tallen...

Xucla una M, es menja una I, pren una T, mossega una J, xarrupa una O i llavors se n'adona: s'ha empassat un MITJÓ! Salva...