Una pàtria té algun sentit quan és la boca que ens besa al parlar d'ella, al portar en les seves síl·labes el blat de moro, les cig...

Aquests grisos de perla, i grisos-rosa, i grisos-verds, on el cel i l'aigua sembla que s'esvaeixin, com darrera d'un vel d...

La teva gravetat: el pes just de què disposes per riure. Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret , 1999 Tr.: Arnau Pons

Com quan una guspira invisible encén un foc etern i ja només importa que la flama acaba en brasa i torna a ser una guspira invisible ...

Avui, el sol despistat ha sortit per l'altra banda. Les estrelles feien tanda gentilment arrenglerades per marxar, i els ha tallat ...

deixar el temps escolar-se entre les paraules. en aquest silenci que compartim naix la veu que ens acosta. de tu a mi creix la mirada co...

Hauré el suc del sol en un grapat i te'l retré als peus com la més cara i nímia ofrena. Encarna Sant-Celoni i Verger. Sediments d...

L'ordre del desordre d'un ordre anterior no és sinó la mateixa cosa reinventada.   Agafada, de nou, amb ganes. Helga Sim...

Horitzó d'aigües. Silenci que acull la fràgil inclinació de la distància. Horitzó d'aigües. Memòria d'arbres. Ulls sota ...

Cal passar de la prosa a la poesia ーi viceversa, tan sovint com calguiー no per lluir destresa literària sinó com qui fa un canvi de guàr...

És gust anar brut de feina quan saps que en arribar a ca teva et podràs dutxar. És gust embrutar un quadern de correccions i afegits qua...

Jo quan vivia al 3 i 7 fan 13 tot era més fàcil i ara que em dus al 2 i 2 són 4 vaig al naufragi. Enric Casasses, dins, L'ed...

  recorda que no t'és donat saber-ho tot                                ÀNGEL MIFSUD Els poc que saps, ho arrengleres al prestatge...

De nit em sé, quan oblido i respiro, aquest gemec de vent entre les branques. I em reconec de sorra com m'han fet  innombrables se...

Vertigens d'un passat que no reconec dins la meva nafra. Altres històries adoptades ja tan meves, tan pròpies. No fugiu. De mi ...

Tot, Paraula impertinent i pomposa. S'hauria d'escriure entre cometes. Fingeix que no omet res, que ho concentra, abraça, inclo...

Els que sembraven prenien paciència per la collita. Hora foscant gaudien del fruit i els confortava. De: De neu promesa i altres circ...

Va ser fàcil acostumar-me a ella. Era com anar girant a poc a poc  les pàgines d'un llibre de Borges que no voldria que s'acabar...

Arrenglerar exorcismes, evocar, fer, de la llengua, pàtria. Retenir els oblits fins ofegar-los en un pou de paraules. Renéixer a la...

Poems arrive ready to begin.       Poets are only the transportation. ￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣ Humildad Los poemas llegan listos para empeza...

Les meves, són històries per vendre pels carrers. (Jo era menut, passava el del Crimen de Cuenca , espellifat i picat de verola, amb l...

Ranuncles àvids, estries de plaer i un paraigua amb esclemalls on pengen cassoletes. Amb arròs dolç, llenties negres, olletes per o...

El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblid...

—Treballadora fidel, amb el que trobo a les flors, jo que faig parets de mel. Josep Carner. Museu zoològic.  1998 Il·lustracions de...

Un prat d'indòmits lilàs i el plany de l'òliba a l'horabaixa. Àngels Marzo. Buscant Quios.  2014 Pròleg de Jordi Pàmias....

Sense voler,                     he trobat en quina dignitat arremolcar-nos, on decantar els propòsits, el temps, tu què t'has creg...

La gavina au marina, menja tothora el mateix: s'abraona sobre l'ona i n'extreu un munt de peix. Josep Vallverdú. Best...

És quan acaba o comença el dia que m'agrada passejar pels carrers que tant conec i descobrir colors i figures, dins meu, que no h...

La tortuga cançonera a poc a poc fa camí. Ha sortit de bon matí per arribar la primera a menjar-se l'enciam de l'hort de la ma...

Almenys poder veure un arbre, al matí buscar ocells, cantar cançons alguna cosa que ens arreli que ens apropi a la infinitud que fingim....