Ara puc dir: soc a la font i bec, i bec fins a morir-me de set de voler més no sabent què, que és així com no es mor en veritat del tot...

                      Into something rich and strange                         WILLIAM SHAKESPEARE Vida, tu, ¿d'on sorgeixes? ¿Quin...

Gener és llarg per a la penombra. Una llenya de silencis encén l'alba a l'hora que arriben els trens. L'horitzó és un cadàve...

L'aigüat sobtat ens aillà del temps. La foscor va cloure el món i la mar esdevingué una esfera tallada pel llampec. Déus mediterranis...

Estimo les lletres que formen els mots, i els llavis que els diuen, i el cor que els entén... perquè als mots hi ha l'ànima de tot...

Jo dormo i el meu cor vetlla; contempla els estels en el cel i l'arjau i com l'aigua floreja al timó. Iorgos Seferis. Diaris ...

El sol vol pintar, quan torna a estar actiu. Mulla el seu pinzell a dintre del riu. A la primavera tot és ple de flors. I, concentra...

El nostre cos, la primera afirmació, com la gana o com la set, i la necessitat de formar part d'un altre cos. Les coses petites ens ...

                                                           (a Teresa Pascual)                                     all which isn't si...

vau dividir el món en trossets i en vau dir països vau dir que éreu propietaris d'allò que no havíeu tingut mai i ens vau deixar a...

El poeta no el trobes mai on te l'esperes: com el cucut (entre els animals) o com els bojos, és sempre en un altre lloc.          ...

l'únic coll que viu sense cap i només d'aigua mira en els revolts de no creuar-se amb si mateix De Bosc difícil = Trudny ...

Perd la brúixola cada dia quan s'adona que el camí no condueix a cap muntanya. Al cap de poc, recorda que ha abandonat la ciutat on...

Les lletres són besos que els llavis han deixat oblidats. Damià Rotger Miró. Arèola.  2019 Epíleg: Ponç Pons Il·lustracions: Mirei...

I em miraran expectants ben àvids de la meva nuesa. Però jo porto abrics descomunals i vaig on les insurreccions ancoren. Laia ...

Amb peu alat he entrat als teus vergers. A l'airecel el blau és net i fi. Entre les branques, canta un violí que amb notes tendres ...

Jo et donaria, amor, tota la tarda per fer del temps un feix d'hores esparses i així, com mar tranquil, blavejar l'aire. Jo ...

Vet aquí la petita tragèdia del moment: amb un cafè, no dorms la nit i sense, et dorms a mitja tarda.       Estona de silenci cap al t...

Fimbreig. Tires d'imatges que transcorren. Ràpid. Molt Ràpid. Tot s'endarrereix. Soc en aquesta andròmina que avança. Enlloc més...

Vent i silenci, al pla més alt; a la garriga, timó fragant. Carena incerta. I un viarany per on s'enfila l'últim ramat. Ma...

Obre els ulls i desplega la negra pantalla i estén-la del tot obre bé els ulls fixa-hi els ulls concentra-t'hi concentra-t'hi...

Les seves mans, les que matinaven, les que posaven ordre als afers de la jornada, les que espolsaven per la finestra les llàgrimes ama...

Tramuntanada. Furiós combat del cel contra el temps. _____________ Escriure't i veure com s'escola el mar en cada mot. ...

Gegants     corpulents. Feres     desmesurades         de sang negra i perversió           infinita. La llum de la intel·ligència ...

Utilitza exclusivament paraules senzilles, no gastis noms de flors discretes, d'espècies tímides, digues clavell, de tant en tant, se...

S'alcen arbres blancs, com versos. Uns més rectes, d'altres corbats, alguns marcats per les mans dels amors que hi han passa...

Besada d'ona: la mar necessitada de terra digna. De: Hivern Jordi Sala. L'instant obert.  2015 Pròleg: D. Sam Abrams

A rufagades. Forçats a reconèixer quietud i vida. De: Hivern Jordi Sala. L'instant obert.  2015 Pròleg: D. Sam Abrams

Ai, vell ametller, que n'ets, d'atrevit! A mitjan gener ja estàs tot florit. Vindrà el fred tardà, i em fa molta por que el ...