Viure connectats molt a la vora o a anys llum però deixar d'estar. Deixar d'estar contents o dolguts deixar d'estar desp...

Quan obro un llibre sé que el temps s'atura i cada ratlla escrita és el passat que s'estira fins al punt i seguit. Els versos qu...

Quan em llegiu –ara fantasiejo–, vosaltres, els poetes adolescents dels temps que han de venir. i em desxifreu, tan pacients, a cop d...

A casa dels avis 1973 -  Original. Fons Carme Solé Vendrell

  Jo vull llevar-me ben d'hora, que això em fa content el cor; de bon matí és més dolç l'aire i respirar-lo és conhort. No cal ...

S ortir a córrer pel gust de fer-ho.       Bum-bum!       Bum-bum!       Triscant pel bosc, fent drecera,       el cor s'anima i s...

Et deixaré, si vols, la veu Mentre tu tens els llavis closos. Molt lentament he après els mots I l'aspre foc que els encadena: Són...

De no cantar jo m'entristia: per mi és el cant tal com el pa  de cada dia. És un parany, una ferida. Cada cançó s'emporta ...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

Jo som només un gra perdut dins l'era. No sé el que vol de mi aquesta blavor ni el que vol de l'ocell que té el color verd de la...

Si l'Arlequí fos qui manés, saps el cel, ell, com el vol? De pedaços de colors cosits amb un raig de sol. Si en canvi fos en ...

E stimat / estimada...             Abraça aquest ram             amb alegria i ventura.             Ell acull el nostre amor           ...

                                                                        A Celrà                                            Més val pensar...

El bestiar es retroba al temps que era jove i amo de la seva natura, al temps que parlava als rius i al vent i que cantava la gesta dels...

L a sàvia senyora Natura,         amb amor, experiència i cura, ofereix un munt d' herbes que no asseguren el guariment         per...

Vull paraules que es moguin, que surtin i s'enredin. Paraules que no morin ni s'aprimin, ni es perdin. Com versos amb ales bla...

Vam collir junts unes espigues, però no en férem cap pa. I per unes perles fulgurants al fons del mar, ens hi vam capbussar, però sens...

                                A qui accepta a tothom Des d'un ovni lluminós, van baixant pel tobogan marcians de dos en dos fin...

La saviesa dels romans rau al seu cervell, la dels indis en llur fantasia, la dels grecs en l'ànima, la dels àrabs en la llengua.   ...

Un dia en muntanya he vist lo sol, que se colgava, feva diventar los monts de or i los animals no cuneixeven aqueixa balles, eixiven d...

Ai, si m'hi deixessin manar quan el tren va ple a vessar, aquelles nits de pluja i fred que els nanos dormen sobre un paquet, i t...

Parlem de fondalades, de simes que ens esperen, de pous exactes, tèrbols, de mares que no volen... Parlem de minuts trèmuls, de forqu...

Cap vers no em pertany, tan sols aquesta fam d'escriure mots que pretenen ser tendres, nascuts entre la roca i l'asfalt, ablanits...

L'ombra Veig l'ombra fugissera d'un colom que em precedeix els passos. Una ombra és la certesa que fa sol. La ciutat A...

No li digueu poeta, a qualsevol que us faci una quarteta. Poeta és qui fa seus en tot moment el drama o l'alegria de la gent i, bo ...

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntan...

De sobte dius: "Si era això! Ja no me'n recordava! Tant escandir, comptar amb els dits, amb les neurones, mirar agenda tot el ...

A una ciutat de tu, estic amb tu, just com una nit d'agost llunera, en una acollidora cala, marbanyada, esguardava el teu son, la de...

ーOh el savi matemàtic d'ascètica figura, de barba i de cabells solemnement nevats, sumit en l'antigor de negra vestidura, fruint...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...