VEIG SOBRE EL TEU NAS TOTS ELS SOLS D'AQUEST ESTIU            LES TEVES PIGUES. Els meus primers haikus .  2017 Poemes...

De crits joiosos per carrers i places vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. Sentim encara el remoreig del mar vora les platges ...

Cap-i-cua porta sort. El cap-gros és cap-i-cua, i va seguint el seu nord dintre el bassal on s'afua. La seva sort no la sap fins ...

Rosa Joana, rosa galana, mare i cosina, àvia i germana, rosa primera, rosa tardana, flor de paraula, flor filigrana. Ets una casa i un...

Una societat en què els drets humans de totes les persones, homes i dones, siguin plenament respectats. Una societat en què tots els p...

Entremesclar ser-hi i desaparèixer dirigir-me cap on poder ser sense concentració i sense lleugeresa sinó com a objecte practicant qu...

O juliol, jo canto les teves xafogoses superbes nits que abrasen alcoves i jardins; les teves nits que encensen els astres, amoroses, te...

Boira lleugera, vestit de fada           desfet pel vent. A sota l'ombra de l'albereda,           vora el doll d'aigua    ...

Un prodigi banal: el fet que tenen lloc molts prodigis banals. Un prodigi ordinari: en el silenci de la nit el lladruc de gossos invis...

A través de la finestra veig els nens bleixant d'un lloc a l'altre, contemplo com la nevada va deixant un horitzó fred i monòton ...

Pentines l'aire amb els cabells, el vent t'abraça. Dibuixes l'ombra d'un sol groc, i de la lluna, plena. Els ulls, de n...

Quan veig tants de poemes que llimats per tanta tècnica resten reduïts a l'esquelet, desvestits dels sentiments, i veig i sento els...

             PARA LA PLUJA VEIG CRÉIXER SOBRE L'HERBA        DOS ULLS DE CARGOL! Els meus primers haikus.  2017 Poemes: Núria ...

Com la proa amb l'onada, com la llum amb el vidre, com l'amant amb l'amada, m'encontraré amb tu, Esperança, Esperança, ...

Oh quin despit, oh quin immens furor sento pel buit de què vas fer-me hereva! L'altre tu, mort, m'indigna i em subleva perquè f...

   Que l'home que fa la pastera, de nit, al forn d'En Pió, al carrer gran, sigui el mateix que aboca sacs de farina de força als ...

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives. La nit els clou el cor que absorbia el caos per les aortes d'argila. Costat con...

Éssers feliços animen el curs de l'aigua profunda. Ran de la riba m'inunda la lluor de l'herba humida. El sol del dia s...

Alba tan feixuga de pas tan lent                        trencar                       poc a poc                       la closca     ...

Sobre el cap es pinta un barret Sobre les ulleres es pinta uns ulls Sobre el cos es pinta un vestit Sobre les mans es pinta uns guants ...

M'he trobat un estel damunt la falda, fet de llum, o de pols... o de carícia. I jo no l'he tocat, per no trencar-lo... Mari...

He tornat a l'Empordà al lloc on em van forjar, tot l'entorn m'ha saludat amb perfums de llibertat. Albades marineres ...

     Davant genteta potser poruga, arraulideta,      ella és qui diu: –So més, so més que una oreneta: jo so l'estiu! Josep Carn...

Una nena molt bufona va trobar un llop i va dir: «Vols que juguem una estona corrent tots dos pel camí?» I ell respon: «Què t'has ...

Tot comença un nit d'estiu: conversa i somnis de paper.           Qui vol un monstre?           —estàvem avisats—. Vam recollir...

En poesia no és bo qui més sent, sinó qui millor ho expressa i més fa sentir. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues.  2014

La caiguda aturada al vol. Aquell que queia, vola. Llavors s'obrin els abismes, La foscor grimpa fins a la llum.  [69] [Sense títo...

En un prat, gemat arreu, l'arbre hi ha de l'Esperança; amb la mà ningú no l'heu; ell no mai es desatansa.     De ses fulles...

Mores blanques com larves enrogeixen entre fulles. Sortiré i m'asseuré, de blanc, com elles, sense fer res. El suc del juliol n'a...

Reps les històries que t'escric dins les postals? Són estrictes disseccions del paisatge. Tu que fins li pintes l'alè a la natu...