31 d’agost 2020
Amanida
›
Una plata d'enciam ben amanida, ben amanida. Una plata d'enciam ben amanida amb oli i sal. Amb ...
30 d’agost 2020
Barceloneta
›
a la mia mare, Anna Maria Té certament un encant únic entre mil altres Barceloneta al sol de mig agost. ...
L'equilibri perfecte
›
Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors, com si els déus ploressin sobre nostre i les l...
Ulls blaus
›
És el cel que es fica a l'aigua o és el mar que puja al cel? A cada ull s'hi gronxa una ona, cada ull fa claror d'estel. B...
Un silenci de blats
›
Un silenci de blats. Mort el sol als llavis de la fosca, té la nit els ulls lluents de beure dies i se'ns riu d'amagatotis per...
29 d’agost 2020
Diuen
›
Diuen: que el vers et sorprengui en plena feina és a dir: mentre el busques. Però hi pot haver un obstacle: la tensió que pot ...
26 d’agost 2020
Divisa
›
23 d’agost 2020
El jardí
›
Colliu la rosa de dia i de nit el gessamí; el gessamí en una tanca la rosa al mig del jardí. Josep Carner , dins, Recull de poemes...
Veritat
›
Només jo puc respondre a la mirada amb la paraula justa. Perquè sé que puc dir-la amb els llavis sense ombra. Els uns l'escolten......
Un càlid batec
›
Enaltiment de la tendresa Em llevo amb el bes de la tendresa i m'adormo al coixí de la tendresa. I no...
Tala d'arbres
›
Abans de sortir el sol, els de parcs i jardins acordonen la zona posant unes tanques. A les vuit, els tècnics convençuts s'arrauleix...
22 d’agost 2020
La llimonera
›
L'aire de salut que et besa tendres fulles t'ha donat; abrivada jovenesa, poncellada a bell esclat, i supera la dolcesa la fre...
No hi ha societat sense poesia
›
No hi ha societat sense poesia, però la societat no es pot realitzar mai com a poesia, no és mai poètica. A vegades els dos termes aspir...
21 d’agost 2020
Ulls que veuen
›
A la fi obro els ulls i puc veure. Ja no necessito sabers ni quefers. Només vull portar el cel a la terra ser jardinera de llum. Deixo...
16 d’agost 2020
Rius i muntanyes
›
Rius i muntanyes notables per Catalunya s'estenen donant-li fonts regalades i més fresques salzeredes. El Montseny tot l'any d...
L'amor del lledoner extint
›
Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...
15 d’agost 2020
L'últim quartet
›
Beethoven Un intent repetit d'alçar el vol; un debatr...
A Josep Carner
›
en el seu 75 aniversari Érem les donzelles del milnoucentsdeu tan enamorades d'una sola veu! El més alt poeta, Barcelona el té!...
14 d’agost 2020
si he de compartir la vida
›
si he de compartir la vida amb un company seria absurd no preguntar-me d'aquí a vint anys aquesta persona serà algú amb qui encara ...
eternitat
›
podria dir-te aquesta nit que el temps no passa, que no s'escola la llum al cor de la llum, que viurem en el record i serem paraul...
Juny
›
Mastego gust de mar a l'ona dels cabells; el temps s'aixeca fi quan l'instant queda enrere. Descargolo amb esforç tot l'e...
Minúscula
›
Dona'm l'arc crepuscular i lluitem sense fletxa. Retorn sense retorn a la genealogia que ignora si vencerem o perdrem. Saps q...
Escindit per tants de batecs
›
Escindit per tants de batecs, tu que anomenes murtres que no tems i foragites els meus sepulcres en la llum, saps que ara soc la teva hi...
Jo ja no soc cap nen!
›
Jo ja no soc cap nen! Així que, tomba, no donis més lliçons al geperut! Parlo per tots i ho faig amb tanta força perquè el cel de la bo...
13 d’agost 2020
Aiguamolls
›
Parlarem de la granota que viu en els aiguamolls; direm que croa bemolls sense saber gens de nota. (Cançó popular catalana)...
12 d’agost 2020
La figuera
›
Dones, figuera, quan l'aire rutila, bosses de mel a l'amic i a l'estrany; mar, casa i horta coneix i vigila la teva soca de ...
Absorció
›
Per sort, la pertorbació que et va colpir va disminuint a mesura que el temps avança a causa del fregament amb l'oblit. Aquesta ...
Plenitud
›
Sentim l'amor i el goig amb ànsia encesa i alcem l'esguard vers albes infinites ja que la vida, gran cortina estesa, en ofereix ...
Si vingués el silenci
›
A Montserrat Vayreda Si vingués el silenci li diria: ー¿Com és que em fibla el pols l'aspra tonada de les canyes que...
11 d’agost 2020
I el vent deixava
›
I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol —només per dir com és la boca d'Ella: com la neu ros...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web