L'irreal es fa inhòspit. Nu de paisatge, discorre el teu son per blancs de lluna. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII Premi M...

La llibreta s'omple de branques que surten dels marges. En un dels papers s'hi entreveu un petit arbust. Si la naturalesa m'expl...

"Una ocupació tinc, des d'ara, per tu. Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria. De tu em ve, de tu em ve, o em ve del...

A la meva mare li dec el sentit, la riquesa de la llengua. I el cant. Al meu pare, l'estímul cap a la cultura. Maria Mercè Mar...

Cresta tota ben plantada,           plomatge d'ala ratllada i cant que reconeix tothom han fet que la puput sigui un ocell molt popular ...

Soc la dona càntir que somio omplir un dia d'aigua clara i fresca melodia el buit que m'habita. Soc la dona càntir en el dese...

Secrets llavis m'imposen l'enigma que anomeno viure. Jo, solitari llegidor de profètics vols de falcons, voldria guiar tan dol...

he passejat per aquest bladar, una i altra vegada. hi he buscat l'encontre del camp amb el límit del cel, però la línia fosa se m...

     (A JS/07/M/378, aquest monument de marbre ha estat erigit per l'Estat) Segons va comprovar l'Institut d'Estadística, contra...

 Miracles. No moure muntanyes de lloc ni dir a cap figuera: «Arranca't d'on ets!», però sí poder curar gent. Ponç Pons. El rastre bl...

Aigua matinera, rosada del prat, dius bon dia a l'herba gemada del prat. Aigua riallera de dintre els bassals, quan el sol et c...

Ordenada i gran feinera que amb recerca tafanera reculls engrunes i blat per l'hivern fred i glaçat. Lola Casas. Poemes i cançon...

Sobre l'arena a fosques la lluna ha obert camins que travessen la mar – línies d'aigua i sal que parteixen les ones. Sobre les...

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires, per marxar fins on déu va encolar l'espardenya. Ni ho has dit, ni ho has fet,...

Si vull els colors que pinten el paisatge que he escollit, si em fa falta un pot de cola que enganxi el paper tenyit o si necessito un...

Dormir. Caure. Voleiar. Marxar lluny.        Pluja constant.        El vent bufa             obstinat. Viatge d'una fulla      ...

Les ones, bressol     de cresta colpidora, amaguen     sense pietat l'angúnia dels crits del silenci. Lola Casas. Blau.  2008 ...

Hauria arribat abans de travessar els incendis, però corria l'alarma, d'aquella veritat, més probable—quan tots marxàvem. ...

Una plata         d'enciam ben amanida, ben amanida. Una plata              d'enciam ben amanida        amb oli i sal. Amb ...

                              a la mia mare, Anna Maria Té certament un encant únic entre mil altres Barceloneta al sol de mig agost. ...

   Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors,    com si els déus ploressin sobre nostre i les l...

És el cel que es fica a l'aigua o és el mar que puja al cel? A cada ull s'hi gronxa una ona, cada ull fa claror d'estel. B...

Un silenci de blats. Mort el sol als llavis de la fosca, té la nit els ulls lluents de beure dies i se'ns riu d'amagatotis per...

Diuen: que el vers et sorprengui en plena feina és a dir: mentre el busques. Però hi pot haver un obstacle: la tensió que pot ...

Colliu la rosa de dia i de nit el gessamí; el gessamí en una tanca la rosa al mig del jardí. Josep Carner , dins, Recull de poemes...

Només jo puc respondre a la mirada amb la paraula justa. Perquè sé que puc dir-la amb els llavis sense ombra. Els uns l'escolten......

                            Enaltiment de la tendresa Em llevo amb el bes de la tendresa i m'adormo al coixí de la tendresa. I no...

Abans de sortir el sol, els de parcs i jardins acordonen la zona posant unes tanques. A les vuit, els tècnics convençuts s'arrauleix...

L'aire de salut que et besa tendres fulles t'ha donat; abrivada jovenesa, poncellada a bell esclat, i supera la dolcesa la fre...