per la meva filla, que fa que tot sigui "casa" a la meva vida hi ha hagut algunes nits fantàstiques festes allargassades esm...

A baix costers i vinyes orlades d'espinals que a la tardor saluden amb baies de corals. Sarments que s'enjoiellen de pàmpols i raïms...

Venir fins a tu amb la certesa del sisme, amb l'absoluta certesa que els contraverins se'ns acaben, amb la refotuda absoluta certesa...

          Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins           Espicossat pels blaus, petjant l'herba menuda:           Somiador, e...

Retalls de pell en un llac de seda peus mans pòmuls: un préssec Tiges prenyades de llet nova arrelades a la terra mirem enlaire Vetllem un f...

En cada cosa diu sa paraula d'or la poesia, en la seva puresa en sa fina nuesa. M. Àngels Anglada, dins, Antologia poètica un...

Com llit de riu      una esperança            que no és mar                  ni és cel                  és De profundis            cos opac ...

Com puc trobar-me, dins la nit, havent perdut l'estel on refractar la llum. Com puc ignorar-me, dins la nit, havent rebut la llum on tra...

Me'n vaig prenyada de llum             —tu m'ho digueres una vegada—. Prenyada de sols i de mar.                Cercant un ...

                                             Tinc vuit anys Classe de música a cals veïns, els senyors J. soc per primera vegada a casa s...

   Em trobo en una habitació                sense porta! El cor partit, en una nit fosca,     flotant en un món «incert»                    ...

Soc un miracle de la natura ningú m'atura Soc una bèstia soc la modèstia Vinc amb els gossos toco les plantes soc com d'abantes Just...

                          El mar lleva les taques i ferides del món.                                                                       ...

Néixer és trencar alguna cosa, un cel sobre un mar de dunes. Bocins d'himen blau-marí fan un pont en la nit rara. Chantal Poch. L'al...

Tèbia boleta suau, de cotó, quilòmetres roda per no arribar enlloc. La panxa, rodona, s'afarta de poma; el cos, petitó, s'entafora e...

Des d'aquest fil segat, remuntaràs la llum, el xiscle dels ocells, la resta de les ones. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII ...

De quants dies em parles sense veure ningú? De quants dies des que totes les filles han marxat del poble i entrecaves sol l'abandó d...

En lluita entre tu i la poesia, no em pots pas arrabassar aquesta dimensió de llum, ni enderrocar el dol de la fe perduda, aquesta fe tan gr...

No val d'escriure aquí rosa i viola, i maduixeta i cirerola. Tanta flor no clareja en el teu cant. Les Muses mai t'ajudaran, si no d...

D'entre els arbres del parc, centrant la clariana, la joia del matí feta espases de llum! Esperons de color: rosa, blau, blanc i grana. ...

La meva història comença de manera ben senzilla:          podia parlar i era feliç. O bé: podia parlar; per tant, era feliç. O bé: era f...

                  A Francesc i Ellen Com figures fantàstiques sorgides del no-res i un mar igual de fondo que els negres cims torturats refl...

Tot sobra en aquest vers si no et retorna a casa. Tan cert, ja ho veus: encara escriure és esperar-te.  p. 18 Mireia Calafell XXXII Festi...

Salut, oh xops del barranc, xops de llum, xops de tendror! Esteu clavats dins del fang d'aigües vives de verdor. Les fulles són panderet...

No comptaràs més els dies que passen (aquest llarg batec), que lleves i enllaces. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII Premi Mique...

L'irreal es fa inhòspit. Nu de paisatge, discorre el teu son per blancs de lluna. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII Premi M...

La llibreta s'omple de branques que surten dels marges. En un dels papers s'hi entreveu un petit arbust. Si la naturalesa m'expl...

"Una ocupació tinc, des d'ara, per tu. Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria. De tu em ve, de tu em ve, o em ve del...

A la meva mare li dec el sentit, la riquesa de la llengua. I el cant. Al meu pare, l'estímul cap a la cultura. Maria Mercè Mar...