Les dones, si són ocells, aterren en tu com si fossis una branca. Tenen peus alats i una aroma de núvols. Quan marxen, estires el coll i no ...

Els noms que tenen sonen d'allò més bé: Andròmeda, les Ósses, Pegàs, Sageta i el Cotxer. Qui els sabria dir tots sens perdre el fil? Si ...

Vaig voler tocar una alga per saber-ne la textura i és més humana del que em pensava. Abraçant-nos mútuament vam descobrir-nos l'espinad...

Mentre ens movem sembla que alhora lentes àguiles es moguin seguint la carena. Són les capçades d'arbres. Enormes ocells que claven les ...

... I així una altra vegada algun altre dia vinc al teu nom que et vaig donar en el teu viatge Tu escoltes  amb paciència i després t'es...

                                                                             "Existim en el miracle."                             ...

la mirada et transporta fora de tu — enllà de tot aquest esclat de llum prové d'un enllà del qual no en coneixes res i escrius — i t...

Com la llavor                          amagada al cor de la pedra així jo estiro                         de mi mateixa. Raquel Casas. Estima...

     A Maria Blasco Font de Rubinat Era al migdia, que amb la veu em tornaves conreus, arbredes, ocells passant, la fràgil eternitat dels ma...

El gat miola, el poll piula i el parent que em deu diners, quan els hi demano, xiula. No deixis passar, Anton, ni un jorn sense fer quelcom....

D'aquest rostre que em torna el mirall, desconec tots els trets menys l'esguard, testimoni del temps jovençà. Jo soc jo, com ho era ...

La vida s'escriu amb les mans, mans obreres dels dies i els afanys. La vida s'escriu en els passos gràvids, en els somnis alats. La ...

Llum atrapada en l'aspiració de la glacera a romandre en el somni blanc de l'eternitat. Allà on el naixement és una taca de món cont...

Canviar el rostre i fins el gest de llevar-se, el cantó del llit, les paraules del vespre, canviar, substituir, reemplaçar, mudar de costums...

Esperit que voles dins instrument que ara transcrius en compàs punteig precís com un ritme, que és l'absència com el jazz –vida fugaç– d...

passar la llum de vers en vers, de fosca en fosca. sentir la por entre les herbes que els déus obliden. escoltar la veu de l'ombra al co...

Trenta anys no és cap comèdia, amics meus! Una existència oferta als escenaris no entén de bromes ni requestes lleus, ans exigeix sacrificis...

*** Estimo aquest poble que viu a contrapèl, que compta cada any com un segle, que infanta, que dorm i que crida, retort i collat a la terra...

Lleugeres se destaquen les fulles de or, en l'ària volen com ales de papallones. Se fermen damunt a les bardisses als peus de un tronc e...

Pau paraula sense veu mort, soferència té un trist ressò avui en cada lloc. Vida és un hàlit tendre i ningú n'entén lo dolç sou carinyo....

Tan sols reconec el plaer extrem de ser peó que avança pels escacs i arriba a l'altra banda i es transmuta en torre des d'on mirar-s...

Tens veu, Cassandra, per clamar a les pedres que esclatin sobre el fang, per fondre els núvols amb el foc de la llum, per eixordar la tempes...

L'acàcia farnesiana estén en ziga-zaga les branques ben armades amb boles d'aromer, i si ofereix al tacte cada espina atziaga dona p...

 per la meva filla, que fa que tot sigui "casa" a la meva vida hi ha hagut algunes nits fantàstiques festes allargassades esm...

A baix costers i vinyes orlades d'espinals que a la tardor saluden amb baies de corals. Sarments que s'enjoiellen de pàmpols i raïms...

Venir fins a tu amb la certesa del sisme, amb l'absoluta certesa que els contraverins se'ns acaben, amb la refotuda absoluta certesa...

          Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins           Espicossat pels blaus, petjant l'herba menuda:           Somiador, e...

Retalls de pell en un llac de seda peus mans pòmuls: un préssec Tiges prenyades de llet nova arrelades a la terra mirem enlaire Vetllem un f...

En cada cosa diu sa paraula d'or la poesia, en la seva puresa en sa fina nuesa. M. Àngels Anglada, dins, Antologia poètica un...

Com llit de riu      una esperança            que no és mar                  ni és cel                  és De profundis            cos opac ...