No hi ha març sense neu               ni sense Mare de Déu.                        (Dita popular) O H neu de març qui has ens...

Núvols replens s'encalcen per bassals des d'aiguamolls recents els brins criden devessalls les ombres es drecen fatigades xiscla amu...

Manifestació de formigues contra la bota de merda amb productes químics que com adob fa escampar  el pagès sobre els seus caus. Ponç Pons. E...

一Fan falta milions de canonades perquè l'aigua arribi a totes les aixetes 一va dir. I després em va explicar que havia rebut un telegrama...

Una cosa demanaria Que no m'entrin a casa Sense avisar abans Moltes gràcies per endavant! Teresa Grau Ros

"la manera com percebem l'entorn determina la manera com ens entenem a nosaltres mateixos, a nivell col·lectiu. Els ulls girats end...

                        «Ven muerte tan escondida,                           que no te sienta venir...»                                     ...

A Milagros Salvador Les calcàries vestides de gris es dilueixen amb el plor, deixen petites fissures on arreles com una falguera. Els sentim...

Mans clivellades com un llibret escrit, mans de pagès o de paleta, a cada ratlla una tarda, a cada clivella un matí, la veu de cada traç i c...

           Fes que siguin segurs els ponts del diàleg            i mira de comprendre i estimar            les raons i les parles diverses d...

Per un somriure germà del bes més fràgil cavalcaria des dels poemes més tristos fins al llevant d'un rostre. Jaume Medina. Encalçar el v...

Tinc, ja, un estil definitiu: la llum, com part d'ordres més grans, la trobaré al cup de pedra grisa, vora el mite d'un rude basamen...

No sents els cavalls de vent que renillen, al galop? No veus el camí de bromera? A ulls closos la paraula del vent és una presència nua T...

La llum del vespre fa que tots tinguem el més petit instant de glòria i de misteri pur, que sempre desitjàvem com un delicte i mai ho havíem...

Crec en el captaire que era jo mateix, fa segles, i en el germà bessó d'una mirada oracular. Dona'm la mà: tremolo. I envelleixo com...

  ( Vita flumen ) On és la incertesa? Tot rodola, camina, llisca en un transitar desbordat i tranquil. Tot guspireja en abastar la fugacitat...

Diu la rosa al rossinyol: 一Petit ocellet cantaire, si com tu sabés cantar, si jo tingués aquest do... Li contesta el rossinyol: 一Però si tu ...

Entre els barrots del meu balcó m'han deixat aquesta tarda i sense saber què fer he mirat la gent que passa, una noia i un noi s'han...

Vull ser  terra per a les arrels, lentitud del temps; saba o sang dolça i espessa. Retornar amb l'ocell que fa niu en la llum tamisada a...

De lluna encesos, els cirerers en flor fan serenata. De Serenata al clar de lluna, 6 Maria Josep Escrivà. Sempre és tard.  2020 Premi Miquel...

Com que soc de ciutat, no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres: només les xicrandes m'han dit el seu nom i sí, me les crec, perquè...

Do re mi fa sol Soc Pol, un cargol. I us vull dir uns mots. Avui porto dol. Tinc trencat el cor. M'he quedat tot sol. I els altres cargo...

Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, dar...

A mig aire s'atura l'onada de mimosa i és com una alegria que es glacés entre els llavis al punt mateix de trencar en un somriure. D...

Al nostre planeta Terra que és de tu i d'ell i del moixonet que passa, a una baralluga blava rodant sobre una taula, a uns carrers plens...

algunes habitacions suaus de les nostres perifèries mai han eixit de casa mai han entrat al bosc espès mai han caigut al mar i s'han xop...

Una meitat s'ha cremat, i l'altra meitat no. Una meitat serà lletja i esmussada                                       i l'altra ...

de pedra. dies de pedra. dies de pedra. dies de pedra que de vegades s'enlairen amb el vol bonhomiós dels teuladins.                    ...

Substituïm l'amor pel control, el cervell per Internet, l'esperit per la pastilla, la responsabilitat per una merda d'eleccions....