Figures sedents sobre pedestals de riu, mirada contracorrent, pissarres zen, i alfabets per descobrir, l'univers desbaratat en mots i fu...

No són paraules sense solta: hi ha enganys que ens fan saber la veritat. Un matí qualsevol descobrim que l'amor pot trabucar-se. Que en ...

                                     A Edvard Grieg L'aigua adormida vol ser el cos del temps, la pell d'aquelles hores lentes, dol...

Avui l'he vist. Pastat al seu pare quan tenia vuitanta anys. Amb el nom del poble gravat a la pell, esculpit als cognoms. Què més es pot...

El cor posa carn nova. Amics, ¿no ens tornarem a veure? Distàncies, ¿quan sobreeixireu de festa? La primavera ho encén tot: ¡com brillen els...

Sé que un amor pot tornar-se blanc com quan es veu l'alba que tothom creia perduda. So che un amore può diventare bianco come quando si ...

som la fúria del vent que allunya els ports som el fred cada nit dins de l'estable som la pena del mar que no té platja som la recança d...

En aquest poema jo no hi era, tan sols tolls brillants i nets, l'ull petit d'un llangardaix, el vent i la música d'una harmònica...

Donem-nos la mà, és l'hora de l'alba. Donem-nos la mà que l'ombra se'n va. Desperta, rosada, la pau del jardí. Amb l'últ...

Què serà de tu i de mi si, preocupats com estem no tenim temps de sortir, no badem ni ens sorprenem? No hi ha temps de mirar els arbres ni g...

La mar és dels peixos que hi viuen i de la lluna que la mou; les teulades són per la pluja i pel somni del llangardaix; els arbres donen a l...

Salta la balda i no en va trena vida a camp ras d'illa. Que l'ala avida entre les nits i els dies deveses vives. Trenen les ales rem...

Abundor de la vida en marjades de rius elevant-se a ciutat, i emergint-ne en cimbells fent-se pau, quietud... El gra més alt que l'aigua...

Quan el fil salvatge de la llum defalleix en el bressol de les aigües aparentment adormides, en l'hora del temps que s'atura i no s...

Vens de lluny. El temps et pesa. Passa avant i fes camí, que la vellesa no es desa. Qui la té, l'ha de lluir. Ramon Cabanas i Antich. El...

No són perdudes les gotes de rosada sobre la terra. Jo visc tota amarada de les dolçors antigues. Joana Raspall. Ales i camins.  1991

                                  this kind of bird flies backward                                                           Diane di Prima ...

Potser sembrar la vida està més a prop de la veritat que de l'esperança. Clara Peya. Liti-o .  2020 Il·lustracions: Wara de Ormaechea T...

Vinc al recer de l'àmbit d'aquest temple. La pedra sembla abatre's i discórrer per un perfil de traços vigorosos, i cada rengle ...

Aquella nit de març vaig eixir tard de casa. Els carrers eren esvalotats per l'olor de primavera i la pluja verda dels sembrats. Repicav...

Abans que el gran compàs no em paralitzi amb la geometria de la mort no em despulleu. No em despulleu del temps ni d'aquells mots que, f...

Et diré com series als quinze anys. Més alta i més esvelta, els ulls més clars, sense aquest aire absent, el front més ample. Podries camina...

Para't sota aquests arbres i mira com els mou la brisa: la bella trama mòbil de les fulles. Deixa que la remor ho canti. Si no, ¿quines ...

He deixat un any més l'hivern enrere, i en els sentits potser sí que em sembla néixer, com un de tants esclats de vida cíclics: la brisa...

T'he vist com sempre a l'estació, somriure net; avui de nou Esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc Tothom et...

... hi ha una justícia més alta que la justícia de la guerra i és la justícia de la convivència i de la pau. Aquesta és la teoria política d...

              De: La casa que vull de Salvat-Papasseit a la meva casa. La casa que vull que tingui finestres i tingui un balcó, portic...

              No hi ha març sense neu               ni sense Mare de Déu.                        (Dita popular) O H neu de març qui has ens...

Núvols replens s'encalcen per bassals des d'aiguamolls recents els brins criden devessalls les ombres es drecen fatigades xiscla amu...