Al Museu Arqueològic de Cambridge hi ha una làpida sepulcral del segle IV aC que conté els esquelets d'una dona, un ratolí i una musaran...

vinc del sec. on les muntanyes trencades ploren pedra. s'esqueixen. llàgrimes grises picant pell torrada. al costat de l'or. la terr...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

                       A Lucia Pietrelli, pasoliniana No entrem dins el foc per immolar-nos, sinó perquè les flames brillin una mica més. Ja...

Alt baluard dels somnis, casa. A la nit, en silenci, pujàvem al terrat, on jeien tristos cèrcols amb rovell, ferralla de vells jocs... Una ò...

Esperes retrobar els miralls del silenci; vessar els dies, lentament, com rius d'arena; escoltar les veus que a les hores s'arrapen;...

Ai Girona, ciutat meva, si jo et sabia cantar! Mig sentada a la muntanya, mig estesa sobre el pla, amb aquests rius que et festegen el Güell...

Dir aigua és dir memòria. I és dir que les coses són boniques perquè sí, perquè sempre hi ha algú disposat a habitar-les. És bonic saber que...

              A la tieta Teresa Grau Nadal de Torà Cercant el teu tarannà amistós i moltes fonts d'inspiració la fermesa de les plantes ...

Primavera. Violetes. Cuques de vol carmesí. Minyonots i cosinetes. Corredisses pel jardí. Tarda. El sol es fa endarrera. Sobtada...

El vincle del tendó crida que el compadeixin. S'esforça a fer-se mortal. Gruny i maldiu allò que l'escanya. La coixesa de la redempc...

No em plau, no, no em plau l'horrible gripau, que corre de nits que té els ulls botits. Dels tolls fondos surt vell i camacurt, verdós i...

                             a Giovanna R. I per a cada sentit i per a cada cosa l'amargor dels dies que no has vist, el misteri de la c...

                A Lluís Solà, en homenatge Si algú mor morim tots. Car mor aquella part de tots inclosa dins d'allò conjunt que tots som...

Verda d'arbres és l'aigua on el sol abandones, pàl·lid reflex de fulles en pretext de mirall; nedes, i els braços alcen, a cada impu...

                              A l'hostessa més estimada de Živogošće Es retirà totalment, amb el pas dels segles, l'aigua de la font...

Carregueu-me bé la pila que he de fer molta claror, asseguda en branquilló, que és cosa que molt s'estila. Ja ve la fosca, i, tot d'...

Camí que acaba, fragància que s'acosta: flors de bardissa! Buson Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu .  1997 Cal·ligrafia...

                Les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa                                                   MARIA CABRERA Totes les atzav...

| No conec pàtria més gran que el teu nom. Míriam Ferradáns. Noms de fum . 2019 Traducció i pròleg: Dolors Miquel

Potser jo era A. I potser tu eres B. Teoremes recíprocs destinats a convergir aquell dia. Mònica Vinaixa Miró. Al dellà de l'enlloc . 20...

El meu silenci vessa des d'endins. Guaita: t'ofreno un lliri en temps de calma. S'enfila, clama el cel, i així la imatge es vinc...

Ni vinc del nord ni vinc del sud, perquè el meu meridià recorre les pàgines d'un llibre en blanc. Recomença amb cada sol i s'acaba e...

Arriba el dia que la vida s'assembla per fi a la vida, que l'ombra i la llum brollen del mateix instant d'eternitat que allibera...

Si aneu mai al bosc, penseu que allò és una plaça brodada de fulles, humus ric i bolets; i qui hi passa, repassa, qui hi dorm, s'hi ador...

De com s'aprèn ーi s'aprèn en silenciー, fem-ne si podem una síntesi clara. Ningú no posseeix la bellesa absoluta. D'aquest princi...

Un cant arriba amb l'ombra deixada a la vora de les carreteres; caminem sols i no deixem d'escapar de l'horitzó que ens avança. ...

l'aigua enfila un paisatge   perfumat de pruneres     pel clap de salzes,     la brisa riberenca:         és primavera                  ...

  El camí cap a tu és tot verd i és amb sol i a les vores li creixen  mirades i cançons. Les cançons que cantaves mentre et mirava jo. Marc ...

El matí quiet al blau de la finestra: foc i aus anant-se'n. I ara de nou, drings de llavor antiga de fa cent arbres. Aquest dir estè...