No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme o falsos mirallets em torbin la volada. Jo pressento, a l'entorn, batec de coses c...

Vencent els colors arriba, amb llet s'estels, blanc oblit, l'aigua negra de la nit, ampla, per rius sense riba. Vers quin passat pen...

En la pica de la font neda una rosa vermella; acotada al raig del broc, hi beu una joveneta; per la barba i coll avall li regala l'aigua...

Blanca cua de cavall pels anys cedida a la roca,  penetres arrels, la soca s'esberla al cim en plomall.  I rellisques pendís avall i ...

Jo el que vull és ser gran de gran i no vella de vella. Sortir al món, i no que entri a casa, la mirada del cim i no cucales pel fangar. No ...

A tu que m'has mirat amb els ulls clars et deixo les paraules. Les he trobat al bosc cruixint amb el sauló i enfilant-se a les branques....

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...

La  mare era sempre llunyana amb el pensament: no era mai on jo era. Retornava en un altre temps, a la vella casa de les altes finestres,...

Sé d'una cançó  que no em costà aprendre sense anar a lliçó: que el prat era tendre, l'ocell inquiet, altes les estrelles, el bosc u...

L es cireretes ja pengen de l'arbre com fanalets d'una festa major; enlluernats, els ocells hi fan via, enamorats d'aquell món d...

Sé que ens observen els peixos dins de l'aigua. N'hi ha un que plora. Mireia Calafell. Nosaltres, qui.  2020 Premi Mallorca de Poe...

Li pinto un antifaç a ma germana de color verd de seda i plata. Lluny del cartró i de la mirada hi ha un senyor que pesca mots fosforescents...

Ressegueixo els teus peus amb un gest de tendresa, n’intueixo els camins i les nafres, els freds i les fatigues, duent-te enllà de tu, ...

              va,tu,leggera e piana En la nit, en silenci, llegeixes un full no escrit: per on heu desaparegut vosaltres, hores embruixades...

¿Qui vigila i et guarda i no fa mai soroll? ¿Qui s'emporta l'estona quan descansa l'amor? ¿Qui fa frau a l'estança i a les h...

s'esmicola el temps, iaia. no tinc les mans a punt. per recollir les miques de tu que apareixen. de sobte. entre la menta. i la moc. per...

Amb una mar d'impulsos i esperances cegues que porto dins, davant la vostra llum jo m'agenollo, oh estrelles, i flames d'adoraci...

 (Ewe) De nit, el cel és com una ciutat plena d'homes i bèsties, on ningú no ha matat mai un ocell, ni cap ós ha devora...

Vent encrestant la mar, núvols en dansa, mirades fugisseres de cel blau. Entra el Sol al senyal de la Balança: les portes baten i la fulla c...

els poetes parlen de coses generals però ella no hereva de l'unicorn travessa fileres deesses del típic cap de cavall i cos de dona nomé...

Torrent de paraules que s'estimen  i xoquen les unes amb les altres, es disparen i s'esfilagarsen. Encara no tenen dents i bramen. U...

podria parlar-vos de la malnutrició i de la malnutrició emocional del paludisme de l'ànima de la indigència de la manca d'imaginació...

Matriarca silenciosa de mil generacions, arrossega la llenya, arrossega la vida, carrega la Història. Els ulls dels pobres.  2005 Poesia: Pe...

La pressió  dels peus contra la terra. Vertical la pau dels vius rememora els morts. Regalima la natura fins a desflorar-se i entre les arre...

No deixar de sentir la vida multiplicada. Una herència que es transmuta en allò  incandescent  –si se'n desprèn una fulguració extrema. ...

  Els nens s'han escapat de l'escola i salten, riolers, pels turons que hi ha prop, tirant-se pedres de cotó fluix i boles de farina...

Al Museu Arqueològic de Cambridge hi ha una làpida sepulcral del segle IV aC que conté els esquelets d'una dona, un ratolí i una musaran...

vinc del sec. on les muntanyes trencades ploren pedra. s'esqueixen. llàgrimes grises picant pell torrada. al costat de l'or. la terr...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

                       A Lucia Pietrelli, pasoliniana No entrem dins el foc per immolar-nos, sinó perquè les flames brillin una mica més. Ja...