A Josep López Fabregat,                                 el meu pare Mai no agafaves la darrera mandarina de la plàtera, sempre ...

Voler nou, saber vell, refila el nostre ocell. Saber vell, voler nou: tonada enterca ens mou. Amb llei de pell arribem a l'entranya, ret...

Sense poemes, els sofriments serien tan tenebrosos com, de nit, la tempesta en un mar sense platges. XLII, p. 249 De Tankes escrites entre ...

Una vegada, un home envià aquest poema a un amic que havia perdut la persona que estimava: Més breu, encara, que la de la florida, la vida d...

En el parc d'atraccions hi amago les meves penes. Quan la roda gira, els colors de la multitud s'unifiquen. La sola imatge d'un ...

Un dels poders màgics de l'art és la seva capacitat de fondre l'isolament tot transformant les nostres emocions de futilitat i deses...

 Brava ortiga, virtut tens que salva,           així com la malva           que és tota bondat; quin bo fan en concòrdia amiga           la ...

 En veritat us dic  que no es fa res en veritat sinó  per la paraula creadora de silenci.                                 Joan Vinyoli Com h...

no seran pedres sinó lloses pels passos i entre les lloses unes plantes medicinals elles també de les vostres muntanyes país de fronteres on...

Digueu-me qui fa el límit o el pas qui pot mesurar on és la ratlla? per poder saber quin és el moment en què es passa o no arriba el seu int...

Avancen   al galop   blancs vermells negres grocs   tots els cavalls. Antònia Vicens. Tots els cavalls . 2017 Premio Nacional de Poesía 2018

Prenc ara un compromís amb la tendresa: Sabeu? la farina i l'aigua en comunió converteixen en pa la matèria. Assaonaré el que prenc pels...

 Per a alguns l'existència dels poetes (faig servir la paraula en un sentit ben ampli, el que va de Charlot al meu net) és un descans, c...

Confosos els seus cabells amb els cabells del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i tan dens en plena llibertat. Llancen els braços a la...

Quan vingues necessitaré una alenada, un tu amb mi, un jo amb tu. Un dibuix als llavis que descongestionen els ulls cansats, els tancaré per...

T'he après només del color de la teva pell al sol. Damunt nostre, tones de llum. I t'acarono com aquella nau que ara travessa lenta ...

Es veu que a Nova Zelanda hi viu un ocell sense ales que surt sobretot de nit però, és clar, no pot fer volades! Es diu kiwi, com la fruita,...

Cim que et perds en les boires del Pirineu, rosa mística oberta sota la Creu, himne de veus heroiques, perfum d'abril. El més gran dels ...

Si pogués arrencar d'aquest món el dolor en faria encenalls i cremaria per sempre, cortina de boira i fum. Si pogués entendre el vol del...

De l'amor a la vellesa, creada amb síl·labes aquoses, de la remor subtil que discorre sota els raigs de les ones i entra en l'extens...

Vagarós en un bosc de paraules, es troba a la butxaca ーcom qui diu per sorpresaー un lleu instint de rebel·lia que, ignorat tant de temps, li...

Això passava a la tardor i els mots no delataven cap ruptura. No podia sinó fer una tarda benigna perquè cap gest no fos desmesurat o estèri...

Els Reis d'Orient                no han dut joguines, ni grossos camions               ni boniques nines, ni grans capses plenes        ...

Em sentia batre el cor com les ales d'aquell ocell. Va començar a ploure i no vam veure més la lluna. Havia pujat al vagó amb un bitllet...

Reis d'Orient, gairebé mítics personatges, semítics precedits per l'herald d'un cometa, hieràtics esclaus de l'etiqueta. Màg...

                               Però per a tu no són fosques les tenebres,                                                  la nit t'és t...

El fred ens fa més íntims i vulnerables. Som antigues ferides a la intempèrie d'uns dies que caminen amb peus petits pels pendents fràgi...

El company me digué mostrant-me la florida: Meravellosament ha nat avui el dia. I era ver. De la nit va néixer la celístia. Se tancaren els ...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...