La lent del microscopi eixampla la visió del tercer ull, on neixen les paraules. El porta a la cova amagada a la mateixa entranya de la vida...

Aquesta dècima nova no ha sorgit pas del no-res. Cor que en or val el seu pes, que no cercava i, va, i troba. Per si en volies la prova, per...

L'alegria és una pols màgica que s'amaga darrere dels batecs del temps. Crec que hi ha gent que no la veu mai. Crec que n'hi ha ...

Ella ja no estima ella ja no bressola cap home al seu son d'adulta ella es pren el cafè amb sucre ella menja bolets blancs grisosos igua...

Ai, quin cel tan blau!, quina mar tan plana! Una vela, lluny, sembla una rialla i el sol, tan encès, diríeu que canta! Petxina, d'on ven...

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu com entra la primavera de sang verda. Preparo el meu quadern per escriure una estona sobre aquest f...

 Als barcelonins ens encanten les festes i Barcelona, com a bona ciutat mediterrània que és, en té una rica tradició que es va desplegant al...

Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els ...

El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa.       Matinet matí, no ballis amb la calitja. A l'escarabat bum bumm       les ales li ...

Allò que es guanya a despit de l'embat és benaurança. Primavera flairosa, l'horitzó desitjat. Lluïsa Etxeberria Azkune. Dol i sol . ...

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant la roïn...

És una part de Rússia on només hi ha Kandinsky i silenci ho entens? Silvie Rothkovic. Als llacs . 2021

Em dius que han mort en accident de carretera —sempre l'estiu porta records amargs, de fruita encara verda—. Camps de Castella, y al and...

Clareja al pati. L'aigua mort sobre l'herba. De sobte, el dia. És primavera. Una nota s'escapa del pentagrama. Tornen al poble d...

Les orenetes han tornat al niu. Dibuixen arcs invisibles en l'aire, camins de fum. Ens espien els passos, s'aturen un instant. I fug...

Ha vingut com cada any la primavera: colors grocs i vermells, ocells al vol, un vent enjogassat, amb la fal·lera de perseguir el que troba s...

El sòl és sec; l'eixuta llicorella ens llisca sota els peus, i les gatoses esgarrinxen arreu, despietades, amb mil agulles aspres i punx...

Al peu dels passos del capvespre Corre una aigua clara Del color de l'oliva, I arriba al breu foc oblidadís. Sento entre el boirim grill...

Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites, la seva èpica, els seus vocabularis, els seus reflexos dins la gamma dels ònixs. Antoni Vida...

Hort de les dàlies! Quan reprenem el pur diàleg amb l'alba, íntima i oculta, de nostre jo? Quan tornarem al clos original, intacte, al t...

Nosaltres tu les teves camarades en el mateix cor amenaçat amb els nostres cossos els nostres morts els nostres desordres diversos. Nosaltre...

Avui ens toquen a glòria mil campanetes d'argent per celebrar la gran joia del vostre enllaç sant i ferm. La vida és camí de roses i àsp...

—Llibre, amic fet de lletra i paper, la teva companya sempre vull ser. —Una metgessa per a la salut és molt de recolzament i ajut. —La mimos...

Göteborg, aquestes tardes; El sol, que es va fent translúcid, T'escalfa l'esquena, amable. Malmö, dejorn, i el sol Que et treu la po...

No es queda mai amb recança de no haver escalat l'empriu; a l'hora de dansar, dansa i després del plor somriu. Perquè va amb la conf...

No mates, ni cures, només, indolenta, fas que afogues una saviesa de segles. Narcís Ribes. De sediments . 2017 Epíleg de Jaume Bosquet

Els llums s'apaguen. Se senten sols els versos dintre dels llibres. Se'n va la tarda. El sol ens mira amb pena entre dos núvols. Aqu...

Tots els meus poemes sobre la primavera romanen inacabats. Per culpa de la primavera que sempre té pressa, per culpa de la meva disposició q...

Som prop i tan lluny. Les bignònies, potser fugaces, em sorprenen a cada passa. No t'he oblidat, a desgrat que han passat tants i tants ...

Tot en l'amor s'emplena de sentit. La força renovada d'aquest cor tan malmenat per la vida, d'on surt sinó del seu immens ca...