Em llevo de matí                             sento la música de vegades barroca                                Marcello o Pergolesi El sol i...

Per més que faci que siguin grans i caminin amb el vent sempre hi ha un moment que voldries fer del passat, present. Anna Llensa. Amor cròni...

Sola. Reblant el clau del mur. Records com quadres arrenglerats colors                   miralls dispersos. La mare-terra perfà tot l'un...

Delícia del món és un cel blau,          i avui, com ens desplau! Dau-nos, Senyor, un cel de mareperla, àmfora d'aigua pura que s'es...

El temps n'ha fet paràbola, de l'olor de llimbs. A l'arena, paper verjurat, s'inscriuen cal·ligrafies secretes, paraules enf...

No em puc queixar de gana, El meu menjar baixa dels cels, Però temo pel déu Que es nodrirà amb mi. Soc massa negra, soc massa trista, La mev...

                 A Josep Palau i Fabre Calladament plou sobre els camps: Déu es prodiga. Els arbres duen malenconia i soledat en la nuesa de...

La nit cau dolça i freda sobre el cel de ponent, creant ombres fosques dins el mar serè. Dibuixant siluetes d'ocells als núvols tintats ...

                 A Maria-Lluïsa Palau -Explica'm, tu, què és el sol. -El sol. -Explica'm què és la lluna. -La lluna. -I per què en P...

Durant deu anys no vaig deixar mai els meus llibres. Em vaig espavilar i vaig rebre lloances immerescudes. No dono gaire valor al lloc tan a...

Qui no instal·la la casa en lloc incert? La marxa és llarga, abunden les cruïlles. Anem d'amunt les aigües i seguim no pas altre vial qu...

El bosc eleva al cel braços de flama. Tràgic, implora l'aigua que regeneri els cors incendiaris. De: Ales i camins. Joana Raspall. Ba...

The soul is not more than the body.                                 Walt Whitman  allò que he escoltat tot allò que he vist tot allò que he ...

Primavera blava sota un ametller, curullades branques de flors de paper. Un sol de rialles i nens al carrer, amb la fruita dolça serrada a l...

Quan bufa el nord, escabellant el saule i rebolcant-se esbojarradament, parla tan fort que tot seguit entaula una conversa d'amics entre...

Estimes la vida que t'encercla exultant en la Natura, amb amor indescriptible. Etern. Vet aquí el teu succedani. De: Boira baixa (Primer...

No puc avesar-me a l'obstacle de tot determini. El pols coagulat obstrueix el curs (per on avançàvem). Ni tan sols queda l'opció de ...

Sigueu propicis, ametllers de Siurana, a qui recordi les vostres vestes pures com heralds d'esperança. Rosa Leveroni. La poesia essencia...

Diu la nena de quatre anys i mig que enyora l'avi que no va conèixer. L'infant no sap de temps ni de dols per la mort ni de tempeste...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

Soc una torxa encesa que poc a poc va cremant, dessobre un llantió presa de galanteig delirant. Altres arbres trauran brot, quan ja les meve...

By the rising of the moon, by the rising of the moon Who would follow in their footsteps, at the risin' of the moon.                    ...

On deu anar aquesta aigua tan clara, silenciosa, muntanyes avall? Potser hi ha algú que l'estima i l'espera amb llavi ardent sota un...

       Mon cor s'adona        del passerell que havia refilat tota l'estona; i amb tu en els ulls, no m'adonava d'ell.      ...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel...

Temps de batre: juliol amb música de cigales; la idea acopa les ales mig ofegada pel sol. M'he tombada a l'ombradís. L'esllangui...

Set lletres només Una paraula potser insignificant, però... quants sentiments porta implícits, si es diu amb el cor! Amic, un mot petit, que...

El temps no mai escrit és temps de roques foradades per on s'endinsa el mar i el cel hi esdevé fràgil, com les hores alades que rossolen...