Sempre tindrem menys paraules que món. I és una sort. Roc Casagran. Direm nosaltres . 2018 Pròleg de Feliu Formosa.

Ha tornat la guerra a la ciutat dels turons. Dic turó, però tan sols és terra grisa devastada, ciutat               multiplicada, ciutat sem...

amor senzill d'estam que d'espigues se t'envesca amor de cim alat per trobar-nos a les mans amor de terra enllà riba estrany...

   Les hores minven a les aures del somni.    Núvols de tardor.        Plugim obstinat que presta al bosc ensenyes       d'encesos colo...

Ancianes arrels treballen el roig encès dels pàmpols en el teu cabell de tardor. La terra hi troba gust i solatge: s'hi deixa posseir. E...

Ets al meu costat, llegint. Reposem. I és en aquest instant que tant s'ignora a ell mateix que descobreixo la bonesa de l'existència...

 Ora passa e declina,  in aquest'autunno che incede  con lentezza incecibile  il migglior tempo della nostra vita...                    ...

I a aquella generació de dones de raça valenta -les de les nostres àvies- que, sense renunciar ni a l'amor ni al treball, molt sovint fe...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...

La plenitud de lluna en mi A la intempèrie visc enyorant les dones sàvies de la tribu portadores d'aigua i d'aliment Una remor sota ...

Com una dalla el llamp sega la pluja. Benes d'aigua cauen com la roba —oh, els grans abrics de viatge     els grans grans abrics     que...

He refet el caminet, l'he fet amb passes mudes, sens soroll, sens gatzara, en silenci, per sentir la remor de la mar, el bes a l'are...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

                    «Dels tambors al poema, imperceptiblement.»                                                               FELIU FORMOSA ...

Han caminat els ulls més que les cames i tens reblert d'imatges el dolor. L'ardor és pes si el somni, brau, desitja amor tan alt que...

No passa res, no passa res. Els camins no porten enlloc però no és greu, tampoc en sabem res del desert i bé que hi anem i el fotografiem i ...

                      A Ricard Creus i Esther Boix HE VIST un jardí immens enllà les rels profundes dels aquietats ciclàmens. La terra és be...

La poesia tracta, si ho és de veritat, d'un únic tema, algú va deixar dit. És per això que escric sobre la música de festa dels teus ull...

Tendir a emprar el temps a tota plana tenir ganes de pronunciar-se sobre la democràcia el valor probablement compost de pluges passatgeres a...

En cada camp, al fons, sempre una casa; en cada casa, un arbre de morera; en la morera, un plec en la memòria; al mig de la memòria, un cuc ...

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos. Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una presó. Potser el cos é...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

Dormia amb ulleres.               Llegia molts somnis. De: Qui té por de T. S. Eliot? Marta Pessarrodona. A favor nostre . 2019 Antologia i ...

Arrossego sols i llunes de llevants i de ponents, branques seques com sarments; colgo amb blau les meves runes. El frec d'una ala m'...

Tot plegat. Els crits de la gata —que ja ha parit deu cops, en fer l'amor a la teulada. I l'heura que s'arrapa i que s'avia ...

I quan el cor amb un darrer batec haurà fet caure la muralla d'ombra, per dur-me com antany vora el Senyor em donaràs la mà, oh Mare! De...

                        Als joves d'avui. La joventut d'ahir es sentia sola, presa d'un doble joc d'ambicions organitzat a p...

Fes-me un poema d'amor amb engrunes d'un capvespre, enfilalls de lapislàtzulis enjoiant l'abaltiment. Fes-me un poema d'amor...

El cel llanguí ja massa i torna a resplendir i de pupil·les la font sembra. Serp renadiua, ídol esvelt, riu jove, ànima, estiu tornat de nit...

Les meves amigues ULLERES,            quan obro de cop les parpelles, m'ajuden a veure el món i les seves meravelles. Lola Casas. De cap...