Cada matí en llevar-me prenc possessió del món -que em posseeix- amb la mirada; comunió feliç de dues transparències: les meves còrnies i l...

Sempre estem acotats Què més queda, Senyor, sencer? Ho sabem tots que et sap greu quan es desgasta com la neu la nostra columna vertebral Se...

Potser fou un galop de poltres i de jònecs, un sord clapoteig pels bassals buidant sang que feia més de trenta anys que era estancada i espe...

Trontollem, amor, les roses sobre els fronts empurpurats. Totes, totes, s'han descloses al calor del mes de Maig. I que hermoses són les...

Al falziot dalt del niu li ha fallat el peu i al cim de l'escala cap cot i arronsat jeu, les ales no l'alcen i el fat té nom de gat....

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

Agafa una paraula talla-la a bocins, tria una altra paraula i enfarina-la bé, agafa un adjectiu i pela'l ben pelat, aquests interrogants...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda, de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat: voltada de ruïnes, de frondes enriquida, ...

Els animals van sortir tots del melic de la Terra. Per tant qui es mira el melic no sempre l'erra. Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altre...

No sents, cor meu, quina pluja més fina? Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son... Hi ha dues perles a la teranyina, quina conversa la pluj...

Com un gat amb la panxa oberta que s'arrossega per terra per no perdre els budells, el meu orgull cau del cel a la claveguera quan ensum...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

Si dorms tranquil, i és net el teu llençol, i és càlida i segura la flassada, si dorms tranquil enmig de la foscor i del silenci, i si ningú...

Un barri. Al capvespre. Les coses es preparen per passar sense que les vegem. Estrelles i papallons nocturns. I peles que es decanten de la ...

Viure és créixer, és fer-se gran, és avançar malgrat les pors... i no deixar mai de confiar. Creixen els nens, les flors, els arbres, la llu...

Verge de l'Ajuda, vulgueu escoltar que us parla un fill vostre d'ací Balenyà. Un dels feligresos que us està agraït per les moltes g...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

El jardí ha trencat a riure amb tu i li han crescut, arreu, rialles. Rialles blaves, infinites com la teva alegria. D'aigua verd fosc co...

  L 'aigua perfila carícies a la riba.   El somni fina, se'n torna cap endintre. La vida ja és la vida. Josep Palau i Fabre. Poemes ...

El meu camí me l'enlluerna un raig de llum d'absència, d'éssers que no són         JOSEP PALAU I FABRE De saber que us han entra...

Mare, vaig a viure a Roses, m'entristeixo terra endins. No em doneu res: vull ser pobra per anar a pescar a la nit. De: L'Aplec de l...

Inclinada a l'ampit de les gestacions, seré l'ocell de sang calenta que alça el vol amb ventre inflat quan la nit es trenca en dues ...

En l'aigua clara del gorg em pren una gelabror que m'estela l'ànima, que m'atura l'alè i que em nega, per uns instants, ...

                 El temps tot ho esborra L'art és la gràcia d'empènyer els dies. La ciència és també la gràcia d'empènyer els di...

Deixa que tot s'esborri i, a l'alba dels desficis (quan tot es fa visible i gràcils ens retornen els corriols del bosc vora el riuet...

Una bona lectura és un massatge al cervell. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues . 2014

Sempre tindrem menys paraules que món. I és una sort. Roc Casagran. Direm nosaltres . 2018 Pròleg de Feliu Formosa.

Ha tornat la guerra a la ciutat dels turons. Dic turó, però tan sols és terra grisa devastada, ciutat               multiplicada, ciutat sem...

amor senzill d'estam que d'espigues se t'envesca amor de cim alat per trobar-nos a les mans amor de terra enllà riba estrany...