Bibliopoètiques
30 de novembre 2022

Nit oberta

›
De sobte, la barca s'ha aturat en un instant incandescent que ja és el temps sencer perquè no hi ha passat ni futur, tan sols el present...
26 de novembre 2022

Codi genètic

›
Vam créixer tot ajuntant partícules en descomposició. Ara entrellacem les extremitats per formar un ser múltiple. Des del microscopi veig co...
25 de novembre 2022

Conversa

›
M'han trucat al matí, m'han dit: -Hola, com va tot? -El meu fill, a l'escola, i la dona, a la feina. Jo duc bata; a veure si alg...

Quan puges a Norfeu

›
Et sé la veu quan parles amb les fulles. Et sé la carn quan t'estripa l'hàbit la cua d'un bou. Et sé el glatit quan peles alls p...

Avui, que faria sis mesos

›
Ara, que és ben de nit, filla meua, voldria netejar-me bé els ulls, ja saps, amb aigua i sal, rentar-me bé els ulls i llavar-me les mans, re...

T

›
Trampolí      la llengua estesa: els peus nus d'una paraula hi avancen, salten al buit. Al cel, una tombarella cap i tomba, tomba dansa....
24 de novembre 2022

Mirall en el mirall

›
 Arvo Pärt En equilibri al seu filat, les tórtores. L'engany i la certesa. El plany, la consciència. L'alfals segat al vespre. La na...

El mirall a la pista

›
No anava a la recerca de cap tema, sinó que acceptava allò que li arribava, encara que fos en forma d'un retall de diari: en aquesta acc...

A les palpentes

›
A les palpentes d'una llacuna negra, desmesurada, el cor confon el patac de les góndoles amb cavalls d'aigua. Cada acqua alta inunda...
23 de novembre 2022

Matí

›
A la riba del llac blau de la vida són cossos els núvols blancs dels fills carnosos del sol: l'ombra ja és al darrere, cadena de muntany...

L'oblit

›
L'oblit és un vent calm que encalma l'horabaixa al pla entre xiprers i vinyes és una vasta veu que clama per les roses on són les ro...
21 de novembre 2022

Girafa

›
Tinc el cap a dalt de tot per menjar les fulles altes; quan l'estómac vol fer un rot, ¡ascensor cap a les galtes! El problema és quan ti...

Les historiadores

›
Digues la paraula història : veig ta mare, ma mare. Una llum sòbria, l'estiu ja ben acabat, el llevant que gronxa les fulles, l'aigu...
20 de novembre 2022

El caragol Gabriel

›
Defensaré la meva casa contra la calamarsa, les trepitjades, les pedres, el temps. Defensaré la meva casa per a la solitud, la reflexió, per...
19 de novembre 2022

Gavià argentat (Larus michahellis)

›
Només qui ve del vol sap caminar per les vores petites de la sorra sense arrugar-la. Gemma Gorga. Viatge al centre . 2020

Novembre

›
El vermell cau sobre les fulles mortes, sobre el vol de les últimes abelles. Els estornells dibuixen geometries fèrtils als llavis de la ter...
17 de novembre 2022

Justament aquí

›
Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Matí

›
Ets eixida del son com del mar. Tota humida, somriu encar ta boca als somnis, dolçament. Brilla el sol a les herbes, però tu veus l'arge...
12 de novembre 2022

El plaer més senzill

›
El plaer més senzill, el sol plaer, cada dia del món que t'acompanyi: el perfum de la pluja de l'agost, el so dels grills brodant un...

L'alegria

›
L'espurneig que ja us guaita, una mica perdut, a la mirada: aquesta és l'alegria. L'alegria, l'amiga que se'n riu quan r...

La dansa

›
On el cor aprèn a tornar i l'ànima no perd el sentit de la basarda, dansa un cos el rastre d'unes ones que el mar ens va rendir. Com...

A un amic

›
Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

Moviment

›
No em podia imaginar que em trucaria un ocell i em diria que volem plegats per aquest món. I encara que jo sense ales i ell sense rostre hum...
06 de novembre 2022

Plaer de viure

›
Plaer de viure, d'estar asseguda i contemplar com cau la tarda. Tarda d'un gris i lluminós ara que el dia s'allarga. I ...
04 de novembre 2022

Riera seca

›
Han quedat moltes ombres rera meu, un tumult de riera: les deixalles que s'han anat enganxant a les branques i entre els racons difícils...

El retaule del mar

›
En un temps sempre igual esdevingué el poema —el moment constant                 del mar i la terra— sempre venim del mar                 co...

Sentits

›
No en sé gaire de poemes, ni dels seus aliats els versos, tan sols conec les paraules que m'arriben en repòs, en el repòs de la tarda so...
31 d’octubre 2022

Creació

›
Cada matí en llevar-me prenc possessió del món -que em posseeix- amb la mirada; comunió feliç de dues transparències: les meves còrnies i l...

La nostra vida de cada dia

›
Sempre estem acotats Què més queda, Senyor, sencer? Ho sabem tots que et sap greu quan es desgasta com la neu la nostra columna vertebral Se...

Arca oberta del meu pit

›
Potser fou un galop de poltres i de jònecs, un sord clapoteig pels bassals buidant sang que feia més de trenta anys que era estancada i espe...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

quant a:

La meva foto
Teresa Grau Ros
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.