Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

La tempesta ha passat i ha impregnat l'aire. Tot viu i alena com al paradís. Als gotims que lilegen, en tot l'ample, s'...

      Amb motiu de la 'revista metrotransportada' dirigida per Carles Hac Mor                dins la Setmana de Poesia de la Ciutat,...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

Amb tots els colors faré una llaçada i la guardaré en capsa tancada. Quan em llevi trista qualsevol matí, d'una tisorada en prendré un b...

Hi ha un altre espai possible, una dimensió on tot passa igual, però a l'inrevés. Hi és, aquí, en aquest poema, mentre lligues els ...

Tant de bo tenir bengales per llançar al cel els senyals de la pèrdua, de la desfeta o de l'abandó. Tant de bo fer esclatar una llum enc...

                                A Amàlia Tineo Només un arbre, a la vorera, porta el tremolor del mar, i el frec de fulles retorna el benefi...

Espessa i lluent, tothom se la menja, ai! a cremadent. En xicra o en tassa, prou que ho diu la gent, mai no n'hi ha massa. S'hi pode...

Seré la vall o el cingle i no sé què és primer, però de ser, seré i el seré m'esperança. Com una font, seré o erma com la manc...

       Il pensa qu'il en allait du monde des hommes comme       de la botànique. À la fin, une espèce prenait les pas       sur l'au...

La gràcia rau                       en la innocència. Els déus es mofen dels ganyons en matèria de sentiments i es mofen                  de...

Quan el sol es pon més tard. Quan un llibre ens concedeix la pau, i nosaltres ens hi avenim. Quan amor s'escriu en minúscules perquè cà...

Per sobre les teulades, horitzontal, la ratlla del mar fa de grisalla. Les agulles dels pins pugen en vertical i també el campanar, amb el p...

S'ha acabat el dia ofegat en un aiguabarreig de roig. El carrer put, lleument, a objectiu perdut, a abandó, a mandra, a mal...

Passejo vora l'estany, tot jo ple de fred i de llum.    Sota el cel blau,  enllà de l'aigua llisa    i el verd dels boscos, com un n...

Ara no em pregunteu quin nom em dic. Doneu-me'n un que no em desassossegui. Em vesteixo de noms segons el temps que fa, segons el planis...

Una tassa mig buida, el llit desfet, un llibre obert damunt el comodí. Les finestres enlairen draps d'adeu. El vent tanca les cambres de...

És evident que una persona que escriu sempre és un ocell. O coneixes alguna persona que escrigui i que, al mateix temps, no voli? Anna Gual....

Als inicis de l'escriptura, algú dedica una part de la seva vida a fer el seguiment d'una roca. A escriure les seves impressions sob...

El mar, el vaig sentir com cada nit d'hivern arraulida al fred llit d'aquesta casa: es passejava ronc entre el meu son, udolant com ...

Des de la terra, que espera, m'allunyaré i alçaré la mirada per veure el cel i els estels. Les nits sense lluna seguiré el camí de la Vi...

Els qui vindran, temps a venir veuran un dia el que veig ara: La neu com brilla al dematí, la neu deserta de la tarda. Gota sorgida del mira...

En la Pau no hi ha mirall, ni tristesa, ni carència, ni engany. Sols essència i veritat, plaentment, força de voluntat. En la Pau no hi ha m...

ESTIMES els esculls del mar de sempre, perquè l'esglai del risc t'allunya de la mort. Et plau el clapoteig de l'aigua en els nie...

Recordo aquell dolor cruel a les retines el vespre en què de sobte vam veure-hi molt més clar. Va ser una coincidència del tot inexplicable:...

Seguim el moviment harmònic, ingràvid, d'una trajectòria. Comptem amb les certeses mínimes en cada intent que torna i va, que va cap end...

Sense poemes, els sofriments serien tan tenebrosos com, de nit, la tempesta en un mar sense platges. De: Tankes, XLII. Escrites ent...

Plana sobre nosaltres una ombra de silencis T'injectaran en vena un temor que no et pertany Abans de saber qui ets molt abans de saber-t...