Darrere els vidres la neu floria, pura, com el meu somni. I l'or es prodigava en els brancs de mimosa. De: Poesia inèdita, espars...

Noia, exercita't los peus. Jo me'ls trobo insuficients quan faig l'amor i de vegades, fins i tot quan camino. Mari Chordà. Umbil...

Per què insistiu a parlar-me de minúcies? Deixeu-me en pau. Jo només veig immensitats. Jaume C. Pons Alorda. Mil súmmums . 2022 Il·lustracio...

Filla del meu fill, Belisa, ets lluny però balles dins el meu cor ple de domassos i enjogassat de flautins. Belisa, Belisa Núria, giravolta ...

Vau arribar després. Us havia esperat.                 La millor explicació                és que m'estimo en les paraules. Laia Noguera...

Déu retorni els ulls als cecs, i adreci l'esquena dels geperuts, i faci que siguem déus una mica, però mai una mica crucificats. Déu ens...

Mes de febrer, un dia dolent i els altres també. El febrer curt amb vint-i-vuit dies se'n surt. A l'hivern, el millor amic és un bon...

Qui digui que no passa res és ignorant o miserable. Què vol dir que no passa res si tot passa de manera contínua? Tot és molt més senzill i ...

No la van advertir que era una carrera d'alt risc. Dichoso el árbol ... Sense & Sensibility . Va ser breu com un poema insuperable. ...

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre en un país llunyà, com és ara...

Perquè es distregui del fred el dia de la nevada, àngels fan al son d'hivern un coixí de plomes d'ala. Fragment Josep Maria López Pi...

És com si no sabéssim si en els troncs hi hagués fusta anellada o tan sols buit. Fer-se gran no és saber quin bosc és fals, distingir ...

Després d'una vesprada d'hivern gairebé calurosa tornar a casa i encendre el foc és un ritual quasi precís que no es perd encara que...

     A Pompeu Fabra « Soc un home gris, sense relleus, sense biografia »                                                                   P...

A fora polsim de plugim; obrim, sentim lo tim tim i obrim i sortim a la vella estrella —meravella— llet amb canyella. Mari Chordà. Locomotor...

M'estimo el cos que em dona totes aquestes coses que alguns en diuen ànima, que m'és camí per trobar-te, que és calze de les meves s...

El bosc, l'antiga foradada verda, s'ha retallat en claustre delicat, i cada capitell és un brodat de fina malla, violeta i púrpura. ...

"Perquè comença una petita vida entre nosaltres, avui us ho anuncien el meu plor i aquests versos" Vegeu com ja espatllàvem la pri...

Ser mariner deu estar bé: navega que navegaré. Mirar el cel blau ben encantat, respirar fort l'aire salat. Xarrupar en glops llimonada, ...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

Sí, vols la cala, però recordaries de la tempesta aquell respir salvatge entre la por i la joia. De: Presència i record. Rosa Leveroni. Ob...

Al començament     jo era terra                     jeia d'esquena per ser camp i quan em girava     de costat                   era un ...

                              Quan pronuncio la paraula res creo una cosa que no té cabuda en cap existència                                ...

                    Sonina d'alexandrins La serena mirada em parla en quietud del teu fer tan valent, pels senders de la vida; potser pe...

Tots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriures. Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Un company per fer tabola, ...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

La tempesta ha passat i ha impregnat l'aire. Tot viu i alena com al paradís. Als gotims que lilegen, en tot l'ample, s'...