El càtar assassinat per la mà d'Innocenci III. La mare primerenca que morí amb el fillet a les entranyes            dins Nagasaki. L...

                 A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

Les arrels del pas del temps han obert escletxes, cobrint somnis amb el tapís de l'oblit. M'endinso en el poema, la ment s'allib...

     Un fa més fort a algú si l'ajuda una mica,                       però el debilita si l'ajuda molt.                             ...

Notes com ressona el raig a la pell? Com vessa la llum pels cabells encesos? És la força de la primera xera, navegant un sol que tot just s...

En el record aflora la tendresa i aquest matí, davant de l'alumnat, els ulls menuts que tinc se m'entristien. Que breus que som! Que...

    La infancia es el período más largo de nuestra vida .                                                        Ana María Matute No puc esc...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

L'aigua s'aquieta als mosaics bizantins. Esmola segles, intima fosques... i va llepant-se llagues de sal i vent. En la ferida...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

Tant si baixes la vista vers la immunda gruta de l'Univers, alberg de pena, on mai no s'ha avingut la llum serena amb les tenebres d...

Aigua antiga brolla fonda, raja sola sense fre. Fang de roca esmicolada, l'aigua amara tot a plaer. Fressa i aigua, terra, escuma, tot a...

De quina font parles? A quin doll net i constant et refereixes quan parles del nou horitzó que hi ha darrere l'alzinar? Quan érem adoles...

Mientras esa mujer del Rijksmuseum con esa calma y concentración pintadas siga vertiendo día tras día  leche de la jarra al cuenco no merece...

Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

La mort de l'amor, la mort de l'amistat, són la mort de la vida. Ivette Nadal. Camí del text . 2022

Aquesta mirada no és la meva. Els meus ulls viuen a quilòmetres, observant en silenci la remor d'unes herbes. Anna Gual. L'ésser sol...

  Se m'ha escapat un globus  tot sortint per la finestra. No m'han sabut dir on anava     ni la mare ni la mestra.    Sé que ha creu...

La vida et porta per diferents camins. Descobreixes indrets que et captiven la mirada. Trobes noves fonts on apagar la set. Arbres que t...

De la pluja a ple sol del núvol a l'estrella, tot és primavera amb els seus colors. Així d'un cap a l'altre, d'un vers fins ...

Estimar és deixar que l'herba creixi, tenir dies i jardins a dins del cap, no dur sabates ni anells que ens oprimeixin, no perdre el nor...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

Viure és fugir. Viure és fugir i rebotar contra el dubte. Viure és despendre's sense dubtar. Viure és anomenar el que fuig. Viure és esp...

El teu jardí és una dona de llum i d'ombres, de vorals de colors onejants, de flors que s'obren deleroses quan escolten el teu pas. ...

Jo no vull ser feminista vull ser femenina de cap a peus, fins al moll de l'os. Que, sensuals, els meus llavis somriguin que sensible el...

                A la memòria dels meus pares, amb agraïment Altes veus vingudes de la boira, en veure el nostre món rodolant pels marges han...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

A la plaça de Làrissa, tot sol en un cafè —Bello Brazil— m'assec. Mire la gent: passegen en comboi, viuen l'instant, agraïts de teni...

Darrere els vidres la neu floria, pura, com el meu somni. I l'or es prodigava en els brancs de mimosa. De: Poesia inèdita, espars...

Noia, exercita't los peus. Jo me'ls trobo insuficients quan faig l'amor i de vegades, fins i tot quan camino. Mari Chordà. Umbil...