Viure no és fàcil, home o dona, tant se val. Sol, humil i senzill. Jo, dona, comparec davant la humanitat que m'acompanya sadollada de l...

La vida és l'única manera de cobrir-se de fulles, agafar aire a la sorra, elevar-se amb les ales; ser un gos, o acariciar-ne la càlida p...

Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...

Aprens amb dol que el viure és general la mort universal els déus eviternals l'Estat dimonial les ciències abismals. En contra d'ell...

Apuntava al fracàs, a l'enderroc, al mal pas decisiu i al sabotatge. Conduïa a l'estrip, a matar el joc, a fer espai a la bèstia, a ...

Vaivé de dies sencers. Cançó de bressol         d'un planeta blau.     16 Lola Casas. Mirant al mar . 2022 Il·lustracions: Gibet Ramon

El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

Vent que mous branques unglejades pel sol mai no t'he vist. Maig lluminós, oliverar de plata i els brots dels ceps! Eudald Puig, dins, L...

                aquesta és la nit que les llunes es giren                               Anna DODAS Passejaré, encara èbria per la metzina de...

Hölderlin combatent per la justícia amic dels déus Trakl la seva tardoral malenconia Rilke que crea Déu El desesperat Celan Li-Tai-Po que al...

Tinc por que el teu rostre s'apoderi de mi, que es torni meva aquesta pell gruixuda de dinosaure que no plora. Per què l'èxit és un ...

Quan he despertat, he vist el mar, una mar llisa, suau, tacada per la boira. T'he mirat i dormies, el cap damunt meu, amb la penyora d...

Elegant, fort, fi, poderós, camina, corre, vola, balla. Negre, blanc, canyella, marró, talla l'alè per allà on passa amb bell pas, al tr...

Sota el calaix les paraules s'aturen. Tant se val. Ja es posen de camí. Fina Cardona.  Pessigolles de palmera .  1981 Pròleg de ...

Si el seu rostre estimaves com un jardí on creix el narcís flairós i la rosa rogenca, amb més i millor passió l'estimaràs, ara que amb e...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

cando chegues á casa protexida na rocha e saibas do crepúsculo todo o que sorriu a alba acéname para que che cante e che traia nun cesto car...

Tant si és petit com de grossa mida, un gos eixerit t'alegra la vida. Ningú és més fidel, perquè ho és de mena; la cua remena i té els u...

La lluna em farà miliciana, prodigi de llum , per combatre les sàdiques presons de l'aire amb vísceres atzar, i ràbia. Joan Tomàs Martín...

Jo, el negre absolut que la terra expressa des de les entranyes. Hi ha moltes maneres de descloure. Un diamant que esdevé nus de flames un s...

Com una sageta platejada que apunta al cel, com el xiprer altiu com el llamp i la fe; concretant a cops de vent la seva força, acaronant la ...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

Deixeu-vos posseir lentament per la joia, com la nit per l'esforç ignorat de la llum, i descobrireu la bellesa inicial de les coses. Car...

A trenc d'alba ve l'aurella orfe de mapes, revinclada i embaumada de terraprims, a estirar-se en sol silenci per l'aigua blanca ...

La soledat és una casa on vas viure de petita i ara quan hi tornes tot et sembla minúscul i tu no hi caps. Sònia Moll. Faci'm ob...

Aquí es separen els camins: un planeja damunt del llac, l'altre s'endinsa bosc amunt; un transita a plena llum, l'altre...

         Per dissimular les llàgrimes que li queien        galtes avall va tancar el paraigua i va rebre                            ...

De joveneta volia ser   amazona la culpa   un anunci de Martini en què una dona amb vestit de tul recorria la retxa infinita de la mar munta...

Refusà mostrar els cent mil negatius que tenia amagats. Poques de les imatges van ser positivades. No sentia la necessitat de dir qui era, q...

Sol i núvols terra i aigua, mar i cel, com tu i com jo, contradictoris buscant la llum d'una tempesta, en tantes hores apagades que pose...