Un poema jeu a l'aguait Jo hi passo de llarg amb displicència Se'm llança al damunt em xiuxiueja paraules a l'orella em ma...

Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics? A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el sil...

Hi ha tant de món alhora a tot arreu del món: tantes morenes i morrenes, oceans i gavians, bous i anous, cues d'ocell i estels amb cua.....

mira què han fet va cridar-li la terra a la lluna m'han convertit tota en un sangtraït ー verd i blau Rupi Kaur. El sol i les ...

Vina aquí, barqueta meva, descansa de navegar. Dorm tranquil·la                    aquesta nit, deixa que es remogui el mar. Et bressolaré a...

No podràs acabar-te mai tant paisatge. El verd surera que ara sents el duràs sempre més inalterable en aquesta petitesa de mans amb què et v...

DEIXA'M SER ATZAVARA i viure oberta a la timba de l'oceà que tot ho calla els trasbalsos। les misèries। la devastació l'atrevime...

Orient i occident són drecera i laberint. Sens camins per descobrir ni ciutats per conquistar, la terra ara és més que mai un ermàs desconeg...

No en tindrem prou amb una mort per copsar l'ànsia del faisà que haurem fet créixer en captiveri quan mira el cel entre les reixes. No e...

Les sargantanes escolten sota el sol entre ruïnes. De les estances, me n'agraden les ombres i abandonar-m'hi. Eudald Puig, dins, Llu...

Ha tornat, el xut al meu ampit. En redó ens mirem a manera de compenetració. És el mateix que a l'encalç de l'oreneta fueteja el ful...

Aquests forats que tens a les galtes són pous que resguarden l'aigua de les pèrdues per convertir-la en l'aliment d'un nou somri...

Els meus cabells elèctrics el meu cos crepitant com un arbre          Anna DODAS A la vora de la meva boca trista els pobles esbalç...

El gest parla en baixa veu, fregant, amb les puntes dels dits, el silenci de les paraules. Una escriptura immaterial, que en desvela la bell...

Sobre el garbuix dels dies estens un sòlid vel de concordança, aplegues sols i  llunes, calius i esperances, quelcom asserenant i inabastabl...

Pardals immòbils, notes d'un pentagrama als fils elèctrics Vola que vola l'ocell i en cada volta perd una ploma Haikus per a infant...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

Joventut estalonada, bé cal que respiris fort! Per la gola eixarreïda tu voldries beure a doll al cantiret de la lluna, que traspua els teus...

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer Gran de Gràci...

          Mirava, allunyant-me,           un orient de coníferes.               ÓSSIP MANDELSTAM Mirava, apropant-me, un barranc d'olive...

Viure no és fàcil, home o dona, tant se val. Sol, humil i senzill. Jo, dona, comparec davant la humanitat que m'acompanya sadollada de l...

La vida és l'única manera de cobrir-se de fulles, agafar aire a la sorra, elevar-se amb les ales; ser un gos, o acariciar-ne la càlida p...

Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...

Aprens amb dol que el viure és general la mort universal els déus eviternals l'Estat dimonial les ciències abismals. En contra d'ell...

Apuntava al fracàs, a l'enderroc, al mal pas decisiu i al sabotatge. Conduïa a l'estrip, a matar el joc, a fer espai a la bèstia, a ...

Vaivé de dies sencers. Cançó de bressol         d'un planeta blau.     16 Lola Casas. Mirant al mar . 2022 Il·lustracions: Gibet Ramon

El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

Vent que mous branques unglejades pel sol mai no t'he vist. Maig lluminós, oliverar de plata i els brots dels ceps! Eudald Puig, dins, L...

                aquesta és la nit que les llunes es giren                               Anna DODAS Passejaré, encara èbria per la metzina de...

Hölderlin combatent per la justícia amic dels déus Trakl la seva tardoral malenconia Rilke que crea Déu El desesperat Celan Li-Tai-Po que al...