Cau la nit i tot sembla foscor. Però, de sobte, una espurna i a l'horitzó de llevant esclata una llum diminuta, ínfima, gairebé insignif...

L'alzinar és el bosc en meditació. Convida al bes en el front, greu i pur. És la força feta bellesa. Canta a cada branca que s'estir...

Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

Amb l'ull de l'ovella et miro amb l'ull blanc i viola de l'ovella amb l'ull blanc i cec de l'ovella a l'ull cec ...

                            A la meva mare Tu que coneixes l'antiga paciència de desfer tots els nusos de la corda i puges un...

                                 «com ell, jo vull florir,                                   baldament per morir.»                          ...

Hi ha una dona alta, baixa, grassa i prima que du un mitjó diferent a cada peu. Potser perquè és despistada? Potser perquè és divertida? Pot...

Que el gos digués mèu-mèu-mèu que la vaca li contestés cotx-cotx-cotx i que mentre la gata cantés piu-piu-piu l'ocell fes com si un inst...

Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

Soc amb vosaltres, arbres folls en la nit, sento que el vent us té desperta i us força. Jo també vetllo, perquè em puny el delit d'inter...

On estan los bous? A la ribera. Què mingen? Pa i ceba. Què beuen? Pa i vi. Tots a dormir... Jesús Serrano Pons. Teresina no sap cantar : un ...

en algun lloc, un sol. més avall, uns nois bruns com el sègol s'insulten les mares i juguen a bàsquet, salten dins de l'aire i s...

Qui fa de guia és el més cec. Alçàvem al sol les nines. Per al llibre de salms d'aquests vells secs Salvador Espriu, dins, Llum a le...

Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples. Francesc Manunta, dins, Llum a les golfes : una antologia ...

Brolla l'aigua i és de l'aigua Brolla la sang i és de la sang Brolla la veu i ja no és ella.                        Era la pedra i a...

Temps de traspàs. Crosta a crosta Ens buidarem amb la persistència de les erugues Que guixen mandales a les rajoles del pati Anna Campillo. ...

Endevino la balada del batec sota el tacte de l'essència primera. Ets el temps benigne que dorm dins meu, que crea de nou totes les metà...

És el perill, que em salva. La salut porta risc. M'exposo a estar segura; l'aguait és atrevit i la incertesa, antídot que rescabala ...

Escriure, fer-se centre de la mirada de l'altre: una mirada que tracta d'hostatjar-se enllà de les platges del somni; un altre ...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

Hauria valgut més que no hagués estat primavera. Sempre perlejaran els meus ulls al teu record... No sé si vaig saber massa bé com eres. Els...

lluny d'emmurallar-se'm    cada arruga empesa pel vent    avanci amb flexió de duna M. Dolors Coll Magrí. De mineral . 2022

Des d'un nèctar silent pren embranzida. De la fondària al cel fa la bastida. Dins la foscor, l'arrel xucla la crida que ha d'env...

Sempre els records ens miren en el mirall dels somnis, dibuixen fidelment l'amor i el desig, l'enyor i la tristesa, com...

Amb els ocells de pas migrar cap al sud On el sol ens estima on les palmeres obren les seves palmes on els rius són de plata on som rebuts a...

Quan arribi el dia De deixar de ser pell Em vull invisible Com l'alè d'un pardal, No molestar a qui dormi En flassada tova I tenir t...

Amb bast pinzell, bàrbar pintor d'un geni el quadre va ennegrir, i damunt d'ell sense raó deixà el seu propi traç il·lícit. El temps...

Em queden quatre hores i vuit dòlars de ser a l'illa. La meva curiositat és satisfeta. Des del diamant clavat al centre d'Avalon par...

Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

         més feliç que els uns i els altres és el qui encara          no ha nascut.                     ECLESIASTÈS, 4.2 Aquell qui encara n...